Darrerament, he observat l’hàbit d’algunes persones de corregir les faltes que fem en parlar català a les converses. Són esmenes educades, però que a vegades sobten quan són molt reiterades. Expliquen que Pompeu Fabra caminava un dia pel carrer amb un amic que, en advertir que el lingüista anava a ensopegar amb un forat del terra, el va advertir: “Compte, mestre!”. Fabra, però, va entropessar i va caure de corcoll. “Us he dit compte, mestre!”, va exculpar-se l’acompanyant. “Però, home!”, replicà Fabra: “En aquests casos s’ha de dir cuidado!”. Aquest relat és un acudit, però no ho és el que va explicar a la contra de La Vanguardia Elisa Sales, una de les dones universitàries pioneres als anys trenta. Sales va tenir de professor Pompeu Fabra. Un dia va arribar molt justa de temps a la classe i l’insigne professor, esperant a la porta, li va engegar: “Buenu, vamos, senyoreta!”. Elisa Sales, nascuda a Lleida, va morir fa poc a 108 anys. Va ser una de les protagonistes del documental de Laia Gomà Pioneres. Dones universitàries a la Segona República. El secret de la seva longevitat: feia un vas de vi negre cada dia al dinar.
Sessió: No iniciada
