Segons la Oficina de Drets Humans de la ONU més de 247 periodistes han estat assassinats a Gaza selectivament: les autoritats israelites sabien on trobar-los. Periodistes internacionals continuen sense poder entrar a Gaza. La conclusió es clara: si no hi ha periodistes no hi ha informació, si no hi ha informació queda el silenci. El silenci significa no existir, desaparèixer. Per tant parlem de Gaza, encara que ens molesti i ens esborroni veure la mort, els nens afamats, la destrucció i el cinisme del Govern d’Israel i dels qui els recolzen. Parlem de Gaza malgrat ens sentim impotents i frustrats. Mes val que no ens convertim en un cor de pedra i inhumà com els dirigents de vox que demanen l’enfonsament o es burlen de la flotilla que navega cap a Gaza. Tant si arriben com si no continuarem parlant del genocidi Gaza.














