Una de les campanyes publicitàries amb més impacte social tenia un eslògan que encara és molt recordat: Papá, ven en tren. El primer intent de promoure l’ús del transport col·lectiu es va dur a terme durant el franquisme amb una campanya publicitària que, de passada, pretenia superar la mala imatge de Renfe. La programació es va fer durant els dies de Nadal i mostrava un nen que enviava un missatge al seu pare: “Papá, ven en tren”. L’eslògan apel·lava a la tendresa del retrobament familiar durant el Nadal. Els torrons El Almendro també van utilitzar la mateixa tècnica publicitària: “Vuelve a casa por Navidad”. El lema Papá, ven en tren es pot considerar el primer gran esforç per a la modernització del servei ferroviari espanyol. La joia de la corona és la xarxa d’alta velocitat, la més extensa d’Europa i la segona del món, després de la Xina. Deixant de banda la crítica que es pot fer a la política ferroviària que ha prioritzat l’alta velocitat per sobre de rodalies, és evident que el tren ha fet valdre els seus avantatges, entre els quals figura la seguretat, molt superior a la del transport per carretera. Per això és tan greu l’accident d’Adamuz. Qüestiona la principal virtut del ferrocarril. El ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, ha dit el xoc dels trens Alvia i Iryo “és molt estrany”. Els presidents de Renfe i de l’operadora italiana que explota els Iryo, també han mostrat el seu estupor pel sinistre. Els combois eren molt nous i la via havia rebut importants inversions, diuen. No anem bé si pretenen encolomar les culpes a la fatalitat. Cal aclarir les causes del sinistre si volem que el papa vingui tranquil en tren.
Sessió: No iniciada
