L’Informe Fènix sobre l’estat de l’economia catalana diu que el model és insostenible, la productivitat està sota mínims, el PIB per càpita cau i els sectors menys productius com el turisme i la indústria càrnia lideren els salaris més baixos. L’economia només creix per alguns, s’obre l’esquerda de la cohesió social que ens defineix com a país low cost i es multipliquen les situacions de vulnerabilitat i precarietat. Fa uns dies vaig ser a Lleida. El canvi socioeconòmic i demogràfic de la ciutat és aclaparador. La diversitat d’ètnies, races i cultures és un fet als carrers i establiments. El que era testimonial fa només uns anys ara és majoritari. La massiva presència d’immigrants canvia la fesomia urbana. La cua de persones a la Comissaria de Policia per accedir a la regularització donava la volta a la cantonada. A l’estació d’autobusos un home em va demanar com arribar a un lloc que portava escrit en un paper. Vilafranca del Penedès. L’hi vaig suggerir el tren direcció Tarragona o l’autobús a Barcelona. Em va dir que venia a peu des de Montsó i que podia arribar al seu destí a peu. No l’importava tardar més temps. Transhumància d’urgència. 170 quilòmetres caminant per una feina promesa probablement d’esclavatge.
Sessió: No iniciada
