Les relacions humanes no son perfectes. A vegades, volent o no, ens fem mal els uns als altres. Això crea ressentiments i odis, dificultant la convivència. Avui és el dia de les votacions per escollir els nostres representants al Parlament de Catalunya. Segons els resultats intentaran formar govern. Ja que totes les enquestes diuen que no hi haurà grans majories, sols ho podran fer provant de bastir pactes post electorals.
Hem escoltat durant la campanya retrets, fins i tot insults, d’alguns partits vers els altres. Però a partir d’aquest mateix vespre començaran les negociacions per fer les aliances. Aquells que eren contraris ara es buscarà fer-los socis per arribar o continuar en el poder. El perdó serà imprescindible.
A qui fa més bé el perdó és a qui perdona. Viure contaminat amb l’odi corroeix les entranyes, posa de mal humor, crea estrès que fa secretar cortisol i catecolamines, que, si persisteixen al cos de manera continuada, provoquen malalties; s’han descrit: cardiovasculars, hipertensió, digestives, depressió, hiperglucèmia, disminució de la libido, pèrdua de memòria, insomni, disminució de la immunitat, que facilita infeccions i fins i tot càncer. A l’alliberar-se del ressentiment i quedar en pau es recupera la normalitat interna, la homeòstasi; les idees i paraules surten millor. No cal esperar que la persona que m’ha ofès em demani perdó, perquè si ho esperés per a perdonar-la i no ho fa, seguiria amb l’estrès i la seva repercussió sobre la meva salut.
Cal primer perdonar-se un mateix. Per la seva importància els cristians tenim el sagrament del perdó.
Pactar amb qui t’ha ferit sense perdonar-lo no arregla les coses, tan sols permet la convivència, però aquesta és làbil, es trenca fàcilment. Ho hem vist en aliances fetes per governar que han tingut una curta durada. Cal perdonar sempre, però no oblidar, per estar preparats per evitar que ens tornin a fer mal.
Ara que probablement s’intentaran pactes entre partits, és recomanable que primer es perdonin de cor els retrets que s’han fet durant la campanya. Ja sabem que és millor no haver ferit ningú, sinó haver exposat els programes electorals de cadascú, criticant, si cal, als dels contraris per intentar demostrar que la proposta pròpia és millor i guanyar vots, però sense ofendre ni ferir, així és més fàcil la convivència en una societat plural com en la que vivim.
El perdó és imprescindible per la convivència. Si una parella no es perdona i cada un va acumulant ferides i retrets i no s’obre un diàleg freqüent –millor diari –demanant-se perdó mútuament de manera sincera, pot arribar el moment en que s’acabi trencant, amb tot el sofriment que comporta, tant pel fracàs que suposa com especialment pels fills que patiran les conseqüències.
L’amor fa feliç i uneix les persones. Una societat en la que imperi l’estima entre els seus components, encara que pensin diferent, però que respecta la seva idiosincràsia amb llibertat és la que permet una vida positiva i en pau. Confiem-hi.
