Ja fa temps que les famoses enquestes a peu d’urna (anomenades ‘israelites’) ja no hi són, però les que es van mostrar durant la nit electoral estaven realitzades durant els dies previs. De bon matí ja es veia que la jornada no pintava gaire bé per les forces nacionalistes, sobretot per ERC, que va acabar tenint el càstig que feia dies que s’augurava. Els seus principals dirigents (Oriol Junqueras, Pere Aragonès i Laura Vilagrà) van fer el que mai hauria de fer un govern durant una jornada electoral. Un sospitós robatori de coure a la xarxa ferroviària catalana van voler convertir-lo, com sempre, en un atac a Espanya i al PSC quan el que en realitat es tractava era d’un tema de seguretat ciutadana. La competència de la qual avui dia correspon a la Generalitat, o sigui que era cap a ells mateixos i directament cap al seu conseller Joan Ignasi Elena.
El resultat de la nit electoral ha suposat la definitiva liquidació del procés. No ho tapa ni el bon resultat de Carles Puigdemont. Per primera vegada les forces independentistes, tot i tenir a favor seu la llei electoral, no han sumat majoria absoluta: es queden amb 61 diputats dels 68 necessaris, dos dels quals són d’Aliança Catalana que irromp per primer cop al Parlament. Aquesta entrada no ha estat tan espectacular com alguns presagiàvem (tot i que a Barcelona s’han quedat a 3.000 vots de tenir 3 escons) però l’alcaldessa de Ripoll serà nova diputada de l’hemicicle juntament amb el candidat lleidatà (Girona i Lleida s’han convertit en els dos “fortins” de la ultradreta catalana) i amb ells dos el debat sobre la relació entre immigració i seguretat serà un dels temes estrella de la legislatura… si és que aquesta arrenca, cosa molt improbable. L’independentisme tenia el 52% dels vots de 2021 i ara han quedat reduïts a un 43%. Els 2.079.340 vots independentistes que van obtenir a les eleccions de 2017 han baixat fins a 1.250.000, fins i tot dos-cents mil menys que el 2021, amb sis punts més de participació.
Núñez Feijóo també té motius per a respirar alleujat: després d’un resultat discret al País Basc a Catalunya ha estat la formació que més ha pujat. Ha aconseguit superar a Abascal qui, malgrat haver consolidat Vox a Catalunya, ha quedat per darrere dels seus adversaris en la dreta.
Ara bé, el gran triomfador és Salvador Illa i el PSC, amb el millor resultat assolit mai pels socialistes en unes eleccions catalanes. Guanyen en vots (uns dos-cents mil més que Junts) i en escons (42 a 35). Per governar només hi ha dues opcions possibles. Un tripartit (PSC/ERC/Comuns) que té la majoria absoluta per un sol diputat. La comuna Jéssica Albiach ja va dir a la nit electoral que volia treballar per obtenir-ho. Però Pere Aragonès sobre la viabilitat d’un govern d’esquerres, en la seva intervenció diumenge a la nit reconeixent la derrota, ja va descartar qualsevol possibilitat de formar un Tripartit III i ara que ha dimitit ja no li correspondrà res més a ell. L’altra fórmula perquè governi Illa, encara que no sembli viable avui, és un govern amb PSC i Junts (77 diputats). També Puigdemont afirma que veu viable fer Junts un govern per optar ell a la presidència de la Generalitat. En definitiva, tot això ho anirem desvetllant tal com afectin Madrid els possibles pactes que es negociïn, així com els futurs resultats electorals en les eleccions europees del pròxim mes de juny.
Vist des de dalt, Pedro Sánchez és expert a guanyar temps i Carles Puigdemont necessita uns mesos perquè l’amnistia pugui aplicar-se-li, i sembla que tots dos disposaran del temps que precisen. El tripartit d’esquerres, encara que aritmèticament és possible, difícilment podrà ressuscitar. Perquè això succeeixi hauria de tenir el vistiplau de Junts i això no passarà perquè el pacte entre els socialistes, Esquerra i els Comuns desallotjaria a Sánchez de la Moncloa. Fins al 12 d’octubre, que és la data límit per poder elegir el Molt Honorable, tenim temps, però personalment penso que la repetició electoral serà l’única sortida viable. Mentrestant, a Madrid Sánchez veurà com encara té una pilota d’oxigen de gràcia per continuar allargant la seva complexíssima legislatura.
