Et Últimament et pots trobar que gran part del dia tot sembla una merda, parlant clar i en català. Que si crisi sanitària, crisi política, institucional, econòmica… ni el Barça se salva. I arribem a la tardor i la nostra preocupació pot no haver acompanyat a les temperatures. Pot ser que encara ens sentim amb un cúmul de tensions, preocupacions i malestars. En els darrers dies hi destaquen la falta de president o la negociació dels ERTO, però penseu en totes les que portem. Davant això, espero que una cosa no estigui en crisi i és l’ús dels coneixements que ens aporta la psicologia per mantenir un saludable estat mental. Del que pot ajudar més sense dubte és el Mindfulness.
“Entre un estímul i una resposta hi ha un espai, en aquest resideix la nostra capacitat per decidir com respondre i en la nostra resposta resideix el nostre creixement, la nostra llibertat”
Viktor E. Frankl a “L’home en la cerca del sentit”
Si ens passem mentalment gran part del dia en mode “resolució de problemes” no estem en essència absents del que tenim davant? La nostra consciència no està en el que realment està passant en aquell moment. En Mindfulness es parla de tres sistemes emocionals principals.
Com et pots imaginar, el sistema d’amenaça i defensa s’enfoca en mantenir la nostra seguretat. És el mode en què ens protegim, mantenim el control i estem preparats per a fugir o lluitar. En aquest sistema et pots sentir amb inseguretat, ansietat i por. Hi tenen un paper important les hormones de l’adrenalina i el cortisol.
Quan ens posem en mode “anar a per totes” apareix el sistema d’incentiu i cerca. El seu objectiu és passar a l’acció, aconseguir metes, superar reptes, competicions; assolir l’èxit, vaja. Ets una persona activa, motivada, amb energia. En aquest sistema apareix la dopamina.
A diferència dels anteriors, en el sistema de calma i satisfacció no es tracta de fer res. Simplement de ser-hi. Aquest mode se centra a cuidar-nos, en tractar-nos amb amabilitat, empatia i calidesa. L’oxitocina i l’endorfina contribueixen al fet que ens sentim satisfets, segurs, calmats i amb confiança.
No dic que abandonis cap dels tres sistemes. Tots tres són necessaris i útils, tal com ho són les emociones desagradables i l’acceptació de la seva vivència. Més aviat parlem avui d’això per reflexionar entorn de com interactuen aquests tres sistemes en nosaltres. De si es troben en l’equilibri que necessitem, malgrat l’actualitat. I ja m’està dient el psicòleg aquest que em passi una hora en silenci per “meditar”. Quan? Si no tinc temps. Sí, sí… ja ho sé.
Abans que em diguis per dintre que no pots… no anticipis com estic fent jo ara amb la teva reacció. Et raspalles les dents? Camines? Menges? Prens alguna beguda? Cuines? Vull pensar que com a ésser viu fas aquestes accions i que, per tant, disposes d’un munt d’ocasions per tractar de meditar informalment. Ara tan sols falta pensar en quina activitat diària et quedes i si li donaràs una oportunitat al mode “consciència plena”. En la teva resposta resideix la llibertat.
T’ha agradat aquest article? Pots llegir-ne de similars https://psicologiabuenamente.com/ – external-link-new-window “Opens internal link in current window”>https://psicologiabuenamente.com/
Sessió: No iniciada
