El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar ahir que no s’ha de ser ingenu sobre “les causes i els responsables de la polarització” política i social a Espanya perquè, segons ha dit, “si es fa responsable qui no ho és, es comet una gran injustícia”.
Durant la seva intervenció davant empresaris valencians, Núñez Feijóo va rebutjar “l’aprovat o el suspens general” els polítics i ha responsabilitzat el president del Govern, Pedro Sánchez, d’estar interessat a dividir la societat perquè, al seu parer, “viu dels fets”.
El líder del PP ha remarcat que “l’arquitecte del mur no pot generar consensos” i ha advertit, també, davant del “nivell de deteriorament de la convivència i l’extremisme” que a parer seu travessa Espanya, un país que per a Feijóo “necessita un canvi polític urgent”.
Feijóo entén que “s’ha perdut una oportunitat per fer un sistema de finançament adequat a la realitat” i va lamentar que “l’independentisme vol trencar el model comú. El president de la companyia depèn de quatre accionistes minoritaris que posen en solfa l’objecte social de la companyia”, va afegir usant un símil de l’àmbit empresarial.
Per a Vox, la responsabilitat de fer govern és del PP
La portaveu de Vox al Congrés, Pepa Millán, va qüstionar ajor la crida a la responsabilitat i a no aixecar murs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, després de les eleccions a l’Aragó i va recalcar que la responsabilitat de formar els nous governs autonòmics correspon als populars.
“La responsabilitat la té més aviat el PP”, va dir Millán en una roda de premsa, en què va precisar que l’única línia vermella del seu partit per arribar a acords és que reverteixin les polítiques socialistes.
“No rotund” de Vox a investir María Guardiola
El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, va anunciar ahir el seu “no rotund” a recolzar la investidura de María Guardiola (PP) a la Junta de Extremadura perquè “no ha entès el mandat de les urnes”.
El PP donar suport a Vox derogar la Llei de Memòria
El PP ha donat suport per segona vegada a Vox al Parlament balear —la primera va ser l’octubre de l’any passat— per derogar la Llei de Memòria Democràtica, un dels objectius polítics del partit d’Abascal.













