El penúltim mes de l’any, que es diu així de quan els mesos eren deu –abans que es colessin a l’estiu dos emperadors romans–, és tardor. És l’època que ens dur de camí cap a la boira i cap al fred i per a molts esperits evoca la tristesa, sobretot perquè els dies cada cop tenen menys hores de llum. Comença amb una de les celebracions importants de l’any, la castanyada, tan nostrada però que ens l’estan pispant sibil·linament canviant les castanyes i els panellets per carabasses foradades i horribles disfresses de presumptes monstres. Cada quatre anys ens distreuen les eleccions a la presidència dels EUA i des de les darreres, sí que estem tots cagats de por amb l’individu que en va sortir vencedor. És el mes també que ens du cap al Nadal i el capitalisme desplega les teranyines per atrapar-nos sense pietat, altre cop amb tradicions foranes. Al nostre país hi ha marcada una data d’aquest mes: el dia 20. Una jornada que va provocar llàgrimes, de pena per uns i d’alegria per altres, i que enguany pren una especial rellevància: farà mig segle de la mort del sàtrapa que va governar quatre dècades amb mà de ferro. Però cal assenyalar també les dates per mirar endavant i afrontar les pors que ens envolten: és el més dedicat a la conscienciació sobre la salut masculina (Movember) i el dia 25 es la jornada mundial de lluita per eliminar la violència contra les dones. I ja podem començar a ser solidaris demà mateix, participant al Gran Recapte. Bon novembre!
Sessió: No iniciada
