Quan s’apropen temps complicats, temps on fan falta aliances i pactes que van molt més enllà del dia a dia, em sorprèn molt el que llegeixo. És evident que mai m’he sentit l’Alícia del Lewis Carroll en el seu fantasiós país de les meravelles però sí pensava que els models econòmics es centraven en el capitalisme d’Adam Smith, en el comunisme de Marx o en la socialdemocràcia de Joan Robinson i Piero Sraffa i si voleu la utòpica anarquia de Proudhon. Doncs bé, resulta que no, que els nostres mandataris fan unes barreges que no saps mai quin model defensen i tu t’acabes sentin com l’Alien, l’octau passatger de la nau de la Sigourney Weaver.
Alguns petits exemples, quan Ferrovial anuncia que trasllada el seu domicili social als Països Baixos, tota Espanya munta en còlera, a veure a què juguem, juguem a la globalització internacional tal com funciona ara? Doncs, a callar. Quan Aràbia Saudita compra el 9,9% del capital de Telefònica i es converteix en el principal accionista, el govern espanyol contesta comprant el 10% quan resulta que Telefònica era una empresa pública i es va privatitzar perquè jugaven al capitalisme.
A què juguem ara, al capitalisme d’Estat? Anem a un socialisme per socialitzar els serveis bàsics? Evidentment que no, el que passa és que són capitalistes internacionals quan els hi convé.
Recordem que en plena crisi financera i bancària del 2008 Espanya, al contrari d’Alemanya i Anglaterra, no va comprar cap acció de cap Banc i un que va acabar sent seu, Bankia, el va acabar privatitzant. Déu meu, quines contradiccions.
Recent del tot, discutint el conjunt de mesures dels tres decrets que el govern ha presentat al Congrés de Diputats, resulta que s’inclou la tornada de les empreses amb domicili social a Catalunya que el van canviar quan, al cap de molt poc del referèndum 1-O, es va modificar la legislació i es va dir que no calia l’acord de l’Assemblea General per canviar-lo sinó que amb un acord del Consell d’Administració n’hi havia prou.
Igual que abans, a què juguem, a la llibertat de mercat o a la regulació i intervenció d’aquest?
Però és que a més es parla d’indemnitzar a les que tornin i penalitzar a les que no ho facin? Es que jo he de pagar als dos grans bancs que van marxar perquè van voler? Curiós, les protestes civils s’han centrat en no penalitzar però ningú ha dit no indemnitzar. No sé on soc.
