El 6 de desembre del 2023 tancava les portes el bar restaurant Crich d’Agramunt, un espai centenari que amb el pas dels anys es va convertir en una zona de pas habitual i en un punt neuràlgic del municipi de l’Urgell.
Regentat per Jordi Inglés des del 1980, el seu tancament no és causa d’una pèrdua de clients, ni al desig per continuar fent-los feliços amb els seus plats, sinó perquè els seus propietaris, el Jordi i l’Angelina, es jubilen i els hereus han decidit donar prioritat a les seves carreres. Segons explica Inglés, el motiu principal és que els hereus del restaurant, els seus fills, han decidit prioritzar la seva carrera.
Passats més de dos mesos des del tancament, Inglés que sent que hi ha un “buit” i una “zona fosca” al bell mig de la plaça del Pou, on s’ubica el restaurant, una zona molt cèntrica d’Agramunt en la qual conviuen altres negocis importants del municipi com per exemple la Casa de la Xocolata Jolonch o la papereria l’Espiga.
Inglés admet que de moment no es planteja llogar el local, però tampoc en tanca la porta. En cas de fer-ho explica que la idea seria arrendar-lo com a local comercial i no com a hostaleria “perquè com ho he viscut tota la vida, arribaria un moment que m’aixecaria, veuria que no hi ha la terrassa posada i baixaria a ajudar-los”.
D’ençà que van decidir abaixar la persiana, el dia a dia del Jordi i l’Angelina ha canviat molt. Treballaven de 8.00 del matí a 18.00 de la tarda i el fet de treballar pel seu compte (l’Angelina cuinava i el Jordi servia) els va permetre reduir el servei i oferir esmorzars i dinars. Ara, una de les feines del Jordi és portar les quatre netes que té a l’escola i amb la resta de temps lliura deixa volar la seva imaginació i creativitat fent manualitats, varetes de Harry Potter, “les meves netes són molt aficionades” i també dibuixa i pinta, “aquest un ‘hobby’ meu més personal”.
Amb tot, en Jordi assegura que amb el tancament no ha perdut clients, “surto pels carrers d’Agramunt i tothom em saluda”, i deixa clar que “m’he adonat que no era una obligació anar a treballar”. Més de tres dècades després d’agafar les regnes del cal Crich, en Jordi deixa endarrere la seva vocació i canvia el seu estatus de vida.
