Sempre s’ha d’estar obert a tota innovació científica, tecnològica i/o tècnica que suposi una millora de la feina, una reducció de les hores de treball i, per tant, una millora quantitativa i qualitativa de la productivitat. Ara bé, davant tot el que està passant, i que immediatament comentarem, no puc deixar de pensar, per exemple, en la pel·lícula Oppenheimer, on els avenços físics es van de dedicar a la construcció de la bomba atòmica, en definitiva, allò que la ciència descobreix com a nou s’acaba aplicant per quelcom totalment antagònic al que realment es buscava amb el nou descobriment.
No fa gaire, uns tres mesos, el govern d’Austràlia va reclamar a la multinacional de la consultoria Deloitte part dels 290.000$ nord-americans per un informe que havia fet amb errors importants generats per la Intel·ligència Artificial (IA) aplicada amb cites falses d’un tribunal federal i amb referències a investigacions acadèmiques del tot inexistents. L’escàndol va saltar quan a l’octubre el govern va publicar en una de les seves pàgines web l’informe parcialment corregit i des de la Universitat de Sidney van advertir que l’informe estava ple de referències inventades. La firma assessora va reconèixer els errors i va acordar reemborsar al govern l’últim pagament segons contracte. Desconec l’import reemborsat. Les grans consultores, com Deloitte, PwC, EY y KPMG, han destinat cents de milions de dòlars per poder comptar amb models d’IA propis i acabem de veure els riscos que hi ha.
També en els mercats financers, fonamentalment les borses de valors, hi ha fortes incerteses i la IA és, conjuntament amb el deute públic, el que genera dubtes futurs i la prudència sembla guanyar protagonisme front l’eufòria. Passa, però, que els efectes de la IA tenen via doble d’acció. D’una banda l’evolució de les grans tecnològiques després del que està passant, i d’una altra, moltes inversions en borsa es fan després d’utilitzar diferents aplicacions d’IA. I clar, que passa? Passa que la IA et diu que el millor és invertir en grans multinacionals tecnològiques que utilitzen, precisament, la IA en els seus procediments. En el suplement de La Vanguardia ‘Diners’ de la setmana passada podíem llegir que segons un estudi actual el 66% dels nord-americans utilitzen eines d’IA per escollir les seves inversions. El percentatge augmenta considerablement, el 82%, entre els millennials (nascuts entre 1980 i 2000) i la generació Z (més joves, de finals dels noranta fins 2012-2015). El 80% del total afirmaven que utilitzar IA els havia millorat la situació financera. De totes maneres, i aquí volíem arribar, el que no fa la IA és incloure avisos clars pels usuaris sobre possible perjudicis, la qual cosa significa que l’ús de la IA ni és incompatible ni tampoc prescindible de l’assessorament d’experts que sempre hi poden aportar el necessari per comprovar i supervisar l’informe de la IA. Els mateixos experts són partidaris d’una regulació de la IA. Sense aquesta regulació es podrà ampliar la bretxa entre els grans inversors i els petits. Aquells, els grans, no utilitzen la IA, tenen assessors, tenen consultors que els aconsellen i els dirigeixen. Usar de forma indiscriminada la IA sense un control humà, avui per avui, pot ser perillós. Ja ningú nega, després del que està passant, de la imprescindible regulació de la IA per evitar danys irreparables. Avui per avui la IA ha vingut a complementar no a substituir.
