Això de la intel·ligència artificial comença a fer por. I, si no, només cal llegir la pàgina que va publicar aquest diari dijous passat on s’explica que hi ha empreses que creen avatars de les persones mortes perquè els seus familiars hi puguin interactuar. Se serveixen de la petjada digital per elaborar persones que tinguin la imatge i semblança dels éssers estimats i hi ha gent que ja hi recorre. Però ull! Res és el que sembla i de problemes eticomorals n’hi han molts. Com el cas d’una nena que va acabar plorant al veure que sa padrina només apareixia per fer-li publicitat de tota mena de productes o la d’un altre xiquet que va veure com sa mare (morta) li començava a explicar coses sense solta ni volta. Ara em poso al seu lloc i se’m posa la pell de gallina només de pensar que se m’apareguessin els padrins fent publicitat electoral o de qualsevol altra mena. Ja tenien raó el Miquel Pueyo i l’Ernest Benach quan van dir allò de ‘Mort certa, hora incerta’ quan parlaven de la petjada digital. És ben bé això i ja cal que ens arremanguem.
Sessió: No iniciada
