L’actor Héctor Alterio (Buenos Aires, 1929), pare dels també intèrprets Malena i Ernesto Alterio, va morir ahir als 96 anys, segons va informar t la seva família en un comunicat distribuït per Pentación Espectaculos. “Amb profund dolor us volem comunicar que avui, 13 de desembre al matí, ens ha deixat Héctor Alterio. Se’n va anar en pau després d’una vida llarga i plena dedicada a la seva família ia l’art, estant actiu professionalment fins avui. Descansi en pau”, va assegurar el comunicat.
Héctor Alterio, que el 2004 va rebre el Goya d’Honor de mans dels seus fills, es va enfilar als escenaris sent molt jove i hi ha continuat fins al final de la seva vida, amb una gira amb el text ‘Una pequeña historia’, de tints autobiogràfics. Es va establir a Espanya el 1975, quan va haver d’abandonar l’Argentina –havia nascut al si d’una família d’emigrants napolitans– per amenaces de mort, on va tornar a començar fins a conquistar l’afecte i l’aplaudiment del públic. Va ser un dels intèrprets més destacats de la seva generació, tant a la seva Argentina natal com a Espanya, on va desenvolupar de manera prolífica la seva carrera i on va ser reconegut amb el Goya d’Honor 2004 de l’Acadèmia de Cinema, de la qual n’era membre.
Alterio va debutar com a actor el 1948, amb l’obra ‘Prohibido suicidarse en primavera’, d’Alejandro Casona. Després d’acabar els estudis d’Art Dramàtic, va crear la companyia Nuevo Teatro, amb qui va treballar per la renovació de l’escena argentina durant la dècada dels 60. Encara que la seva fama com a actor li arribaria a través del cinema, on va debutar al costat d’Alfredo Mathé a ‘Todo sol es amargo’ i on va intervenir en algunes de les millors pel·lícules de la nova generació de cineastes argentins, com Leopoldo Torre Nilsson.
Va ser el 1975 quan es va instal·lar a Espanya, després de ser amenaçat de mort per la Triple A, donant inici al seu enorme vincle amb el cinema espanyol, col·laborant amb importants figures del nostre cinema com Jaime Chávarri, a ‘A un dios desconocido’, amb què va obtenir la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià; ‘El crimen de Cuenca’, de Pilar Miró; o ‘El nido’, la història de Jaime de Armiñán nominada a l’Oscar el 1980. Tot i fixar la seva residència a Espanya, no va deixar de participar en nombroses pel·lícules al seu país natal, protagonitzant tres de les primeres pel·lícules argentines a ser nominades als premis de l’Acadèmia de Hollywood: ‘La tregua’ (1974), ‘Camila’ (1984), ‘La historia oficial’ (1985), que va aconseguir l’Oscar.
El seu últim treball a la gran pantalla va ser el 2015, ‘Due uomini, quattro donne i una mucca depressa’, de la italina Anna di Francisca i estrenada el 2015 encara que, també se’l va poder veure el 2014 a ‘Kamikaze’, d’Álex Pina.
El 2008, la seva Argentina natal el va reconèixer amb el Còndor de Plata per la seva trajectòria cinematogràfica. L’any 1999 Hèctor Alterio va ser un dels participants de la Mostra de Cinema Llatinoamericà que es feia a la ciutat. Se’l va rebre a la Paeria i després va assitir a la Mostra. Jesús Cimarro, productor del seu darrer espectacle, ‘Una pequeña historia’, va dir: “Se’n va, ens deixa un dels nostres grans intèrprets de l’escena espanyola i argentina”.
