El mossèn i escriptor aranès Jusèp Amiell Solé va morir ahir als 94 anys. Nascut a Garòs el 18 d’abril de 1930, Amiell va dedicar la seva vida al servei de l’església i a la defensa del patrimoni lingüístic i cultural d’Aran. Arran de la seva pèrdua, el Conselh Generau d’Aran va decretar dos dies de dol com a reconeixement a la seva figura i a la preserveració dels valors i llengua occitanes.
L’any 2012 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la sostinguda tasca de recerca, preservació i promoció de les tradicions i de la llengua. A banda d’aquest reconeixement, també va rebre el Prèmi Lengua Viua el 2004 i la Medalla d’Or del Conselh Generau d’Aran el 2010. Ordenat sacerdot el 1954 al Seminari de la Seu d’Urgell, també va ser arxipreste d’Aran durant 14 anys. Amiell, que va traduir el Nou Testament a l’aranès i va ser un impulsor d’aquesta llengua a la litúrgia religiosa, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies com ara la de Linyola, Bossòst i la Pobla de Segur.
El 1991 va ser nomenat rector de Vielha i, posteriorment, va esdevenir el primer aranès escollit com a canonge del Capítol Catedralici del Bisbat d’Urgell. El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, va expressar en una piulada el seu condol per la mort d’Amiell, “figura clau de la promoció i preserveració de l’aranès”.
D’altra banda, el president de l’Institut d’Estudis Aranesos, Jèp de Montoya, va dir que va ser una persona “referent” i “pedra angular” per a la defensa de la llengua aranesa. De la seva figura, Montoya també va destacar que va ser secretari de la fundació del Musèu Etnològic de la Val d’Aran, membre del Patronat del Musèu de la Val d’Aran i cofundador de la revista Tèrra Aranesa, així com coautor del ‘Petit Missau Aranès’, que va permetre oficiar les misses en la llengua pròpia. El dia 27 està previst presentar el treball ‘Història de l’Església a l’Aran’, de la qual n’és autor.
