Tenia 15 anys quan el dictador va morir; feia primer de BUP i ens van donar festa a l’institut. El meu avi, de la mateixa quinta que Franco, content per haver-lo sobreviscut. Els adults estaven entre la esperança i el recel del que passaria. En aquella època era conscient que la major part de la meva generació era analfabeta en la seva pròpia llengua: no s’estudiava el català en la immensa majoria de les escoles. Les noies havien de fer un curs de serveis socials obligatori, que sortosament no vaig fer. T’assabentes que en la dictadura les dones sense permís del marit o dels pares ni podien treballar ni obrir comptes bancaris. Les dones eren les adúlteres, els homes no. Les dones sense diners avortaven en la clandestinitat i qui tenia diners anava a Londres. La violència masclista era domèstica, no es jutjava. I molt mes… L’instint de llibertat en les dones ens hauria de vacunar contra l’extrema dreta i similars: el llop disfressat de corder.
Sessió: No iniciada
