Augmentar els serveis de traducció i medicació cultural i implementar programes de sensibilització cultural als professionals sanitaris, per oferir una atenció adaptada culturalment, milloraria la salut dels treballadors migrants temporers. Així ho assenyala una recerca liderada per personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), publicat a la revista ‘Health Expetactions’. Les investigadories han fet un estudi qualitatiu a partir d’entrevistes semiestructurades a 92 professionals com treballadors d’ONG, sanitaris, membres de sindicats, serveis socials implicats en l’atenció a temporers a Catalunya, Andalusia, La Rioja i Múrcia.
En l’estudi, liderat des de Lleida, també ha participat personal de l’Institut de Salut Global (ISGLobal) i les universitats de Barcelona, La Rioja, el País Basc, Almeria i Murcia.
La investigadora del grup GRECS i professora de la UdL, Erica Briones, ha explicat que els treballadors agrícoles migrants estacionals representen una part “essencial” de la força laboral al sector agrícola d’Espanya, però s’enfronten a condicions laborals precàries, inseguretat habitacional i barreres per accedir als serveis de salut.
La recerca ha identificat les barreres que es troben els temporers, com problemes lingüístics, diferències culturals, desconeixement del sistema sanitari espanyol i condicions laborals i de vida precàries. Briones afegeix que a més, “és fonamental” abordar les desigualtats estructurals, com les condicions de vida i treball, l’exclusió social i la discriminació, ja que aquests problemes van més enllà de l’àmbit sanitari.
El treball forma part d’un projecte més ampli que inclou altres recerques sobre treballadors agrícoles migrants, el projecte AGROMISALUD finançat per l’Institut de Salud Carlos III. En aquest sentit, una recerca recentment publicada a la revista ‘PLoS One’, mostra que la pandèmia va incrementar els esforços i la col·laboració entre les persones, però també va intensificar les desigualtats i va evidenciar la falta de preparació de les institucions per atendre aquest col·lectiu vulnerable.
Briones ha matisat que l’estudi destaca la necessitat d’un sistema “més preparat i equitatiu” per fer front a futures crisis sanitàries. En aquest cas, la recerca s’ha basat en 87 entrevistes a professionals de la salut i els serveis socials i assenyalen que calen enfocaments inclusius en la salut i els serveis socials per reduir les desigualtats i garantir el benestar de tots els treballadors agrícoles, independentment del seu estatus migratori o mobilitat.
