Hi ha un humorista a qui li agrada insistir en tres casos de màxima estupidesa dels humans, que d’altra banda milloren l’espècie (ja sabeu, selecció natural). Es refereix als que corren davant els braus als correbous, als que es col·loquen en una corba de la carretera per veure de prop passar els cotxes d’un ral·li i als que practiquen la bestiesa anomenada balconing. Té tota la raó i amb sort molts desapareixen per sempre i, efectivament, es una millora de l’espècie. Tanmateix, un dels darrers casos d’estupidesa, imbecil·litat o idiotesa –ja no se sap com titllar-ho– és la moda de defecar a les piscines públiques. Sí, ho heu sentit bé, un ésser humà (?) maleït malparit es fot a l’aigua i no se li acut res mes que deixar anar la seva merda a l’aigua. És pot ser més incívic, més idiota, més desgraciat, més energumen, més delinqüent…? Perquè no només és l’acte fastigós i execrable, sinó que en aquest cas, a diferència dels que esmentava al principi, el perjudicat no és ell sinó els usuaris de la piscina, la resta de la gent, que si tenen sort no agafaran una malaltia i, a més, caldrà tancar les instal·lacions amb tot el que representa. Ja n’hi ha prou! Aquests merdosos mereixen un càstig exemplar, però, com sempre, en sortiran airosos i seguiran escampant la seva merda per tot arreu sense adonar-se que per culpa seva la societat acabarà per anar-se’n a la merda, si és que ja no hi és.
Sessió: No iniciada
