Menyspreu a l’afició

Vaig tenir la sort de tractar amb una persona íntegra que malauradament ens va deixar fa molts anys abans d’hora. Era un home apassionat, i amb una passió per damunt de les altres: el futbol, i més concretament l’estima per un club, l’equip de la seva ciutat al qual seguia partit rere partit. Tanta era la seva passió, que si quan anava a treballar, a passejar, a comprar, al cinema, al bar o allà on fos agafava l’ascensor per baixar de casa, el dia de partit quan l’equip jugava a casa, per anar al camp baixava per les escales a peu, no fos cas que l’ascensor es quedés aturat… És la potent religió de l’esport i del futbol en particular, el sentiment per uns colors, dins del respecte, perquè la rivalitat ben entesa és molt bona per l’esperit. En els darrers anys, però, sembla com si des de les organitzacions que fan i desfan al futbol, temptades per la cobdícia, es vulguin carregar les aficions. I aquest país nostre –encara Espanya–, sempre és al capdavant de les bestieses innecessàries. No n’han tingut prou a traslladar al país dels petrodòlars la Supercopa, sinó que ara tenen previst traslladar també un partit de lliga, en aquest cas al país de Trump. A part de l’alteració de la competició que suposa, és una falta de respecte per als aficionats, als quals se’ls deixa sense partit. Aquell dia, però, el meu amic potser hagués agafat un avió o, si més no, hagués pogut baixar amb ascensor sense patir.