L’escriptora de Tremp Maria Barbal va presentar ahir a la llibreria Caselles ‘Peripècies’ (Columna), una novel·la en què explora l’ofici d’escriptor. “Després de tants anys de dedicar-me, he tingut moltes anècdotes personals i he conegut les trajectories d’altres persones i d’aquí neix la història d’un personatge fictici, Anton Bellart, que viu una de les moltes evolucions possibles en la carrera d’un escriptor”, diu, des d’un primer èxit literari amb un recull de contes.
Maria Barbal analitza la professió des de dos vessants; d’una banda, el de la mateixa creació literària i el de la seva compatibilitat amb la vida diària. En el primer s’aborden temàtiques com la gestió de l’èxit, o la diferència substancial “entre ser escriptor, fet que va associat a la passió, i fer d’escriptor”, remarcant que “escrivim partint de la realitat que coneixem, viscuda o coneguda i la feina és lligar aquesta experiència amb els temes que vols tractar” o moments d’un cert bloqueig davant d’un text “quan et costa continuar”.
Pel que fa al segon, parla d’aspectes com la conciliació familiar, amb aspectes com el matrimoni o la maternitat i el sentiment de culpa, “que afecta més les dones”, o també la inseguretat econòmica “que pot afectar a la família”. Tot i així, destaca, la novel·la combina “parts més dramàtiques amb altres més iròniques i amb un aire de certa broma”.
També és important la relació entre els escriptors i el món editorial, que ha vist evolucionar des del seu primer èxit, ‘Pedra de tartera’, “quan no coneixia a ningú d’aquest món”, fins l’actualitat com una autora consagrada. “M’he trobat amb molts tipus d’editors i és difícil tenir una comunicació sincera, perquè darrere hi ha aquesta valoració que fan de la teva obra, i tu de l’editorial”, diu.
Però tot i aquestes dificultats d’aquesta, Maria Barbal assegura que “finalment, la balança és positiva, i aquesta és la gran victòria de l’Anton, que malgrat totes aquestes coses de les quals te’n surts malament o a mitges, acaba mantenint la passió”.
