Potser és un problema de la via o bé un error mecànic del tren, però en qualsevol cas les conseqüències són esparveradores, atès que desenes de persones han perdut la vida en l’accident de tren d’Adamuz. La vida és tan fràgil que et pot canviar en un instant. A voltes, el canvi és un desconsol que deixa cicatrius perpètues, talment com tatuatges a la pell. És esquinçador sortir un dia de casa i no tornar-hi més. Les tragèdies multitudinàries commouen socialment, car som individus que vivim en una societat. Nogensmenys, abans que sortís informació sobre víctimes mortals, la dreta espanyola aprofitava la desgràcia per a calumniar i difamar. Davant dels sinistres cal ser prudents, però n’hi ha que tenen la llengua toixa. Cal ser agraïts per viure un nou dia, perquè l’existència és efímera i tots som pols d’estrelles. Ars longa, vita brevis, deia Hipòcrates i, comptat i debatut, hom tenim les mans malves.
Sessió: No iniciada
