L’àmbit territorial de Ponent és la zona de Catalunya amb un percentatge més alt de població que no entén el català, concretament un 8,6% dels seus habitants, segons es desprèn de les dades recollides en la cinquena edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2023), presentada ahir pel Departament de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Aquest desconeixement del català a la zona de Ponent afectava només l’1,7% de la població fa dues dècades, l’any 2003, però s’ha disparat en aquest període. Hom podria relacionar-ho amb l’arribada de població estrangera, però les comarques de Girona tenien el 2023 un percentatge més alt de veïns nascuts fora d’Espanya (el 27,8% enfront el 22,8% de Ponent) i la seva proporció de desconeixement del català (6,1%) és fins i tot menor que la mitjana catalana (6,6%).
En canvi, a l’àmbit de l’Alt Pirineu (sense l’Aran, que es comptabilitza a part), només el 4,1% de la població no entèn el català, un lleuger increment respecte a l’any 2008 (fa 15 anys), quan suposava el 3,9%, malgrat que la immigració també ha crescut ostensiblement (del 6,8 el 2003 al 21,0% el 2023)
Segons l’enquesta, l’any 2023 parlava el català el 82,7% de la població de Ponent i el 90% de la del Pirineu; era capaç de llegir-lo el 86,4% a la plana i el 87,5% al Pirineu; i d’escriure’l, el 69,7% a Ponent i el 76,1% al Pirineu.
D’aquestes dades, en relació a anteriors enquestes, es dededueix que Ponent guanya 14.400 parlants de català en 15 anys (2008-2023), però per sota del seu percentatge de creixement de població, mentre que el Pirineu guanya 2.300 parlants en 15 anys, en aquest cas per sobre del tant per cent de creixement poblacional.
L’enquesta presentada ahir desvetlla també que, malgrat aquest creixement absolut en el nombre de parlants, l’ús del català com a llengua habitual baixa en 15 anys a Ponent del 64,4% al 51,1%, alhora que el castellà puja com a llengua habitual del 19,1% al 26,1% en aquest mateix període. El mateix passa al Pirineu, on el català com a llengua habitual baixa des de 2008 del 60,8% al 56,4% i el castellà puja del 19% al 25,7%. En ambdós zones puja l’ús bilingüe català/castellà.
A més, el català també està en crisi com a llengua inicial: baixa en 15 anys a Ponent del 57,5 al 45,4% (el castellà es manté gairebé igual) i del 60,1 al 51,2% al Pirineu, on el castellà com a llengua inicial creix del 27,6 al 30,2%.
Finalment, el grau d’ús diari del català és del 68,1% al Pirineu i del 61% a Ponent, amb un altre 18% que en fa un ús secundari.
