La natalitat va créixer lleugerament a la demarcació de Lleida l’any 2024, segons les dades provisionals fetes públiques ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’any passat van néixer a Lleida 3.175 nadons vius, el que suposa un 1,89% més que els de 2023, quan van ser 1.238.
Dels nadons nascuts el 2024 a Lleida, el 40,03% (un total de 1.271) van ser de mare estrangera, percentatge superior al de 2023 (39,73%), quan van ser 1.238 nadons.
Per àmbits territorials, les Comarques Centrals (3,1%), Ponent (2,6%) i les Terres de l’Ebre (2,1%) van registrar un creixement de naixements el 2024 respecte de l’any 2023. Contràriament, el Penedès (-3,9%) és el que en registra una major disminució, seguit del Camp de Tarragona (-2,5%), les Comarques Gironines (-1,6%), l’Àmbit Metropolità (-0,8%) i l’Alt Pirineu i Aran (-0,7%).
La majoria de comarques (25 i Aran) van registrar un descens del nombre de naixements, i els majors descensos es registren a l’Alta Ribagorça (-22,2%), el Ripollès (-20,6%), la Ribera d’Ebre (-15,8%) i l’Alt Penedès (-12,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són l’Urgell (23,9%), el Berguedà (16,5%) i el Pallars Sobirà (11,6%).
Si restringim les dades a les comarques de Lleida, a banda dels extrems del 23,9% de creixement de la natalitat a l’Urgell i de la caiguda del 22,2% a l’Alta Ribagorça, la natalitat també creix al Pallars Sobirà (+11,6%), la Noguera (+5%), el Pla d’Urgell (+2,8%) i el Segrià (+0,6%).
Per contra, la natalitat va baixar el 2024 respecte a 2023 a l’Alta Ribagorça -ja comentat- i també a l’Aran (-11,3%), la Segarra (-8,2%), les Garrigues (-8%), el Solsonès (-2,9%), el Pallars Jussà (-1,3%) i l’Alt Urgell (-0,9%).
L’any 2024 la comarca catalana amb la taxa bruta de natalitat més alta va ser l’Urgell (8,6‰), i la taxa menor es va donar a l’Alta Ribagorça (3,5‰), igual que l’any 2023.
Castellar de la Ribera, líder a Lleida en població menor de setze anys
Catalunya té actualment menys d’un 15% de població menor de 16 anys, la xifra més baixa des de principis de segle. La davallada sostinguda de la natalitat i l’envelliment de la generació del ‘baby-boom’ han transformat la piràmide demogràfica, i ara mateix els majors de 65 són, per primera vegada, el 20% de la població. A Catalunya hi havia hagut sempre més menors de 16 anys que persones majors de 65. Aquesta relació es va invertir per primer cop l’any 1996 (14,7% de joves, 16% de persones grans) i ja no ha tornat a canviar.
Castellar de la Ribera (el Solsonès) és el municipi de la demarcació de Lleida amb un percentatge més alt de població menor de 16 anys, un 21,5%. De fet, és dels pocs municipis de Catalunya que estan per sobre del 20%.
Entre el 15 i el 20% hi ha un bon nombre de localitats de la Plana, com ara Lleida (15,2%). A l’Alt Pirineu i Arannomés es troben en aquest interval Montferrer i Castellbò, Soriguera, Esterri de Cardós i Arséguel. A la Catalunya Central, un bon nombre de poblacions del Solsonès es troben també en aquest marge.
Sofia i Martí, els noms més posats a Lleida i Catalunya
Sofia, en nenes, i Martí, en nens, van ser els dos noms més posats l’any 2024 a la demarcació de Lleida als acabats de néixer, segons l’estadística publicada ahir per l’Idescat. Aquests dos noms suposen una novetat respecte a l’any 2023, quan els més habituals van ser Júlia (el nom més freqüent durant molts anys) i Jan.
Pel que fa als nens, darrere de Martí hi ha, en aquest ordre, els noms de Biel, Pol, Jan, Marc, Àlex, Nil, Aran i Pau. Quant a les nenes, i per derrere de Sofia, hi ha Júlia, Arlet, Ona, Aina, Martina, Gala, Gal·la, Jana i Bruna.
Per àmbits territorials, Sofia i Martí van ser també els més habituals a Ponent, mentre que Júlia i Jan van ser els més freqüents a l’Alt Pirineu i Aran.
A Catalunya, Sofia, amb 432 nadons, i Martí, amb 352, van ser també els noms més posats el 2024. Sofia havia anat guanyant popularitat en els darrers anys a Catalunya fins a la irrupció de l’any 2024.
