El Departament d’Educació i Formació Professional ha presentat avui un nou model de governança educativa basat en zones. Es tracta d’un model basat en la corresponsabilitat entre les administracions públiques, per donar respostes diferents i adequades a la diversitat de territoris, entorns i contextos.
Els cinc territoris on es provarà, en format pilot, aquest model, són l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Vic i la seva corona (Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Malla, Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Eulàlia de Riuprimer i Vilanova de Sau), l’Urgell-Tàrrega i Vall d’Aran.
El secretari de Millora Educativa del Departament, Ignasi Giménez Renom, ha presentat aquest dijous el nou model en un acte al Prat de Llobregat, on s’han signat els cinc convenis amb representants dels cinc territoris abans citats. Es tracta d’àmbits amb tipologies diferents de dimensió, complexitat social, densitat de població i, en el cas de l’Aran, règim especial i llengua pròpia.
Giménez ha afirmat que “fa més de vint anys que es parla de la necessitat d’organitzar el sistema educatiu amb una mirada territorial més intel·ligent, més propera i més adaptada a la realitat de cada comunitat. Ja en els primers governs progressistes del país es va plantejar aquesta intuïció: que la millor manera de governar l’educació no és només des del centre del sistema, sinó també des del territori. Vint anys després, continuem pensant el mateix”.
El secretari de Millora Educativa ha afegit: “Si alguna cosa ens ha ensenyat aquest temps és que els sistemes educatius que funcionen millor són aquells que són capaços d’adaptar-se, d’escoltar el territori i de construir respostes compartides. Les Zones de Governança Educativa responen exactament a això: a la voluntat de fer el sistema educatiu més actual, més resilient i més capaç de respondre als reptes que tenim al davant. I aquest projecte també posa en valor una altra convicció profunda: que l’educació és una política pública que només es pot construir des de la cooperació”.
Els principals objectius d’aquest model són reforçar la corresponsabilitat abans citada en la presa de decisions i la implementació de polítiques educatives adaptades a cada territori, millorar la coordinació entre els diferents actors i optimitzar l’ús dels recursos per respondre a les necessitats educatives locals. Aquest marc de col·laboració està previst en la Llei d’Educació, de 2009, que fixa com a horitzons l’afavoriment de les trajectòries d’aprenentatge al llarg de la vida per a tot l’alumnat, la millora del nivell de coneixements i titulacions, la cerca de l’equitat i la inclusió educativa i la millora de l’eficiència en la gestió dels recursos.
Cada zona de governança disposarà d’un projecte d’actuació, que concretarà i desenvoluparà el nou model, n’establirà els objectius específics, les actuacions que s’hi volen implementar, i els indicadors de seguiment i avaluació. A més, es constituiran una Comissió Institucional de Direcció i Seguiment, que serà paritària, i es designarà una coordinació de zona amb dedicació plena. La primera farà el seguiment de l’execució dels cinc projectes de les zones, avaluarà la consecució dels objectius i obtindrà dades basades en evidències i resultats.
