La jove directora Lucía Alemany ja s’ha fet un forat en el món del cinema espanyol gràcies a la seva celebrada òpera prima, ‘La Innocència’, que va aconseguir dues nominacions als premis Goya i set als Gaudí, a més de guanyar molts altres premis.
Lucía explica a LA MAÑANA els seus inicis en el món del cinema. “No vaig tenir una passió cinèfila des de petita, però sí una imaginació desbordant i sabia que tenia que fer alguna cosa artística perquè no m’explotés dins”, diu. Així, després d’un intent per a estudiar guió, va anar a Vic a estudiar comunicació audiovisual, i d’allí a la ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) a fer direcció.
Més tard va arribar un curtmetratge com a treball de final de carrera i la participació en 5 pel·lícules com a meritòria de producció i en dos més com a auxiliar de producció. Després, la visita del rodatge de la pel·lícula ‘El Olivo’ al seu poble, Traiguera. Allí, els productors li van comentar que els agradava el seu curt i li van proposar fer la pel·lícula, que està basada en el mateix estil que va decidir practicar ja d’estudiant, donant-li molta importància a la improvisació. D’aquesta manera, la pel·lícula compta amb diversos actors professionals, uns altres més joves que s’estan professionalitzant i molts amateurs.
‘La Innocència’ narra la història de Lis, una jove d’un petit poble que desitja estudiar circ però que es troba amb la negativa dels seus pares i que es veu atrapada per una situació hostil. La pel·lícula pot semblar autobiogràfica, però Lucía explica que “no tenia cap necessitat catàrtica d’expressió artística per a llevar-me traumes; simplement havia de parlar d’alguna cosa i em vaig decidir pel que coneixia millor”, per la qual cosa, a més, la va localitzar a Traiguera.
Lucía explica que la premissa inicial de ‘La Innocència’ és “una noia menor que es queda embarassada i que necessita el permís dels seus pares per a avortar, però com no té la confiança per a dir-li-ho intenta fer-ho sense que s’assabentin”. Així i tot, malgrat que la pel·lícula se centra en els problemes de l’adolescència, com el procés de maduració o la relació entre fills i pares, també s’acosta a altres aspectes com les xarxes socials, el “què diran” tan habitual en llocs petits o el feminisme que, comenta Lucía, “es veu en la responsabilitat que Lis pren quan veu que està davant d’una relació tòxica”.
‘La Innocència’ ha estat rebuda amb grans elogis per la crítica i va rebre dues nominacions als premis Goya i set als Gaudí, encara que només ha guanyat un Gaudí a la millor actriu secundària per Laia Marull. Lucía reflexiona que és “un tema delicat, perquè veus a molts grans noms que ni tan sols han entrat en les nominacions i crec que ja és una sort poder entrar”. Així i tot, reconeix que el premi que més li ha dolgut no rebre ha estat el Goya per a Carmen Arrufat, que li semblava “molt just”, encara que, d’altra banda, “estic molt contenta”.
Ara, encara immersa en el frenesí de la contínua promoció de ‘La Innocència’, el projecte més immediat de Lucía és “intentar que ens renovin la segona temporada” de ’69 raons’, una sèrie a À Punt què els adolescents parlen de sexe.
