Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo van fer ahir balanç del curs polític tirant-se pel cap els seus “ramats de pocavergonyes”. Pedro Sánchez se’n va de vacances reiterant que les legislatures duren quatre anys i que els comicis seran l’any 2027. El president espanyol ha estat novament salvat per la campana. Te un àngel tutelar que el protegeix. Quan l’oposició li tenia un peu al coll pel cas Santos Cerdán, surt a la llum pública l’afer Montoro de dimensions molt més escandaloses. Les bones dades macroeconòmiques han acompanyat el president espanyol que fins i tot s’ha permès presumir que esgotarà el mandat “amb pressupostos o sense”, malgrat el “catastrofisme dels malastrucs”. Sánchez se li ha tornat a escapar a Feijóo quan semblava que el tenia ben collat. En la seva intervenció en el Comitè Executiu del PP, el president del principal partit de l’oposició ha demanat que cal estar preparats per una “neteja total” després de les eleccions. Una neteja del “ramat de pocavergonyes” promocionat per Sánchez. Per a Feijóo, el PSOE ha intentat amb el cas Montoro “que tots semblem iguals, però no cola”. No sé si “no cola”. El cansament de la ciutadania per la corrupció política es fa evident amb la distància que cada vegada serà més gran entre la gent i els governants. L’altre dia parlàvem de les diferents maneres que tenim en català per engegar algú a fer punyetes. Citàvem les expressions “a cagar a la via!” i “a cagar al muro”. El doctor Pla, entranyable amic de converses peripatètiques, m’assabenta que a Santa Bàrbara, el poble del Montsià d’on és fill, fan anar una altra figura encara més contundent: “ves a cagar al barranc!”. Això mateix.
Sessió: No iniciada
