Sense ànim de tocar la pera, les restes arqueològiques aparegudes en els primers treballs per a la construcció de la nova estació d’autobusos de Lleida confirmen l’existència en aquest lloc de l’important Mercadal de Lleida durant l’edat mitjana. Segons l’historiador Josep Lladonosa, “el Mercadal consistia en una gran plaça porxada, a l’estil de la de Balaguer”. En la seva col·lecció sobre Els carrers i les places de Lleida, el cronista oficial de la ciutat assegura que “el Mercadal de Lleida, en el segle XIII, era un empori de riquesa, amb magatzems, parades de venda i hostals”. El lloc congregava “opulents mercaders” com Guillem Hug de Tolosa, el qual, al seu testament, va disposar la fundació d’un hostal per als comerciants de Tolosa. Moltes de les propietats al redòs del Mercadal pertanyien al “moro Abenhiara”, el qual, segons Lladonosa, “devia tractar-se d’un dels magnats de Lleida en els darrers temps de la dominació sarraïna”. Sobre la ubicació del Mercadal, referenciat en múltiples escriptures, Lladonosa va discrepar de Pleyán de Porta, que l’ubicava a l’altre costat del Noguerola. Les troballes d’ara donen la raó a Lladonosa.