Productors i ciutadans crítics amb el model alimentari actual van tallar ahir la circulació del carrer Prat de la Riba de Lleida a l’alçada de l’establiment Ametller Origen per defensar una pagesia de petita escala, local, autònoma i agroecològica. La mobilització, convocada per Assemblea Pagesa i Ciutadana de Ponent, Assemblea Pagesa i Xarxa per una Transició Energètica Justa, tenia la voluntat, explicaven, “de ser un punt de confluència entre el sector i la ciutadania per plantejar un model de pagesia alternatiu”, i també va prendre forma de ‘gastrotall’ on els manifestants van reivindicar els productes de proximitat amb l’organització tastos d’aliments locals.
Carla Roca, membre d’Assemblea Pagesa, va explicar que la voluntat és “defugir” de la dinàmica de seure amb polítics i fer demandes que acabin “en paper mullat” i considera que és “més interessant” establir un debat amb la ciutadania. “Entenem la pagesia no només com les persones que produeixen aliments, sinó també les que cuiden els pobles, els mantenen vius i cuiden els recursos”, va dir. La intenció és estendre els espais de debat arreu del territori; de fet, també es van fer altres accions a l’Anoia, el Moianès, l’Alt Empordà i la Baixa Segarra. La mobilització a Lleida es va organitzar davant de la botiga Ametller Origen, un lloc “especialment simbòlic” segons Roca, qui va explicar que “és una cadena alimentària que fa molt mal a la pagesia perquè dona la imatge que es proveeix de productes de proximitat quan no és així”. També va lamentar que Ametller Origen “buidi” conceptes com ecologia i proximitat que “han costat tant de consolidar”.
La mobilització va comptar amb productors de la plana i el Pirineu els quals han muntat parades per reivindicar productes de proximitat. Un d’ells és el Venanci Guiu, productor d’oli a les Garrigues, considerava que la gestió “és més complicada perquè no mecanitzem tant” però que “compensa per la qualitat del producte”. Al llarg de la jornada també es van fer altres activitats com tallers de pancartes i xerrades, música en directe i una assemblea on es va debatre el manifest. El document preveu un model basat “en el principi de subsidiarietat, amb un estatut propi i que prioritzi l’agroecologia, la ramaderia extensiva i els cultius tradicionals mediterranis per tal de garantir la qualitat i la quantitat dels aliments”. Així mateix, el text aspira a un sistema sense ajuts i reglaments i amb una política alimentària pròpia consensuada amb diferents assemblees pageses i ciutadanes d’arreu del territori i preveu aturar els macroprojectes en sòl agrari i corregir situacions “injustes” que pateixen els treballadors agraris.
