Pagès Editors ha publicat ‘Lleida: una història de violència’, un llibre escrit per Guillem Roca, Quintí Casals, Maria Jesús Llavero i Felip Gallart, que aborda aquest fenomen en l’àmbit territorial lleidatà al llarg de la història i des de diversos punts de vista, tant pel que fa a la violència individual com a la col·lectiva. “La gent probablement ho desconeix, però Lleida ha estat testimoni de violències extremes, han passat coses molt grosses que no han passat a altres llocs i crec que els lectors descobriran moltes històries”, destaca Quintí Casals.
La publicació, explica, sorgeix del pòdcast ‘Lleida criminal’ d’Ua1 Ràdio (Rosa Peroy és l’autora del pròleg), “on participaven la Xus, el Guillem i el Felip”, que també són membres com ell del Centre d’Estudis del Segrià. Un cop decidits a fer el llibre, el van estructurar en quatre parts, cadascuna escrita per un dels autors, que van dibuixant un recorregut cronològic, donant-li continuïtat històrica a aquesta violència viscuda a Lleida.
En la primera, l’historiador Guillem Roca s’endinsa, “a través dels Llibres de Crims i el codi legal Costums de Lleida, en la violència de l’època medieval, del segle XIV al XVIII, quan era molt habitual”. En la segona, del mateix Quintí Casals, historiador i bibliotecari, aborda “la violència més política institucional i militar, que realment ha provocat força destrucció a la ciutat”. Així, l’autor destaca que Lleida ha viscut la Guerra dels Segadors, la de Successió, la del Francès i la Guerra Civil, “on també hem afrontat amb la valentia la violència a la rereguarda republicana, més enllà de la que va fer el franquisme, amb els dos bombardejos de 1937 i 1938, que van ser dels més importants amb 250-300 morts en cadascun, i que també va ser especialment dura durant la postguerra”. Així, afegeix, la ciutat ha patit força; “en alguna, van quedar destruïdes el 80% de les cases, a més del desastre humà, amb el 40% de la població morta”.
A la tercera, l’arxivera Maria Jesús Llavero parla de “la violència sistèmica contra les dones durant tota la història i que encara perviu; de fet, fins fa quatre dies estava institucionalitzada”. Finalment, la quarta part, obra de l’escriptor Felip Gallart, se situa als segles XIX i XX per parlar de crims mediàtics, d’aspecte més morbós, que s’han viscut a Lleida, com per exemple “el cas de Marcelino Pascual, que va matar dues persones als anys 50 i va tenir terroritzada a la ciutat”.
