L’ACB ha tornat al Barris Nord. Han passat 19 anys. Lluny queda aquell 15 de maig del 2005, quan el Lleida, llavors Plus Pujol, es va acomiadar de l’elit en un partit contra Estudiantes. Aquell dia, el Barça era protagonista a les portades perquè just acabava de guanyar la primera Lliga de Frank Rijkaard, el PP acusava al PSOE de rendir-se davant d’ETA per haver iniciat un procés de diàleg amb la banda terrorista i Ramona Maneiro concedia una entrevista on explicava que havia ajudat a morir al tetraplègic Ramon Sampedro per amor.
Eren temps on Lleida s’autoanomenava “ciutat de bàsquet” i la premsa analitzava si, potser era massa petita per a tenir un equip de futbol a Primera Divisió, però suficientment gran com per a mantenir un gran equip de bàsquet. Els més romàntics somiàvem amb tenir futbol i bàsquet competint entre els millors.
Això m’ha fet pensar en l’actualitat i m’he posat a comparar.
De les 18 ciutats que tenen equip a l’ACB només n’hi ha set que també tinguin equip de futbol a Primera Divisió: Madrid, Barcelona, València, Las Palmas, Bilbao, Vitoria i Girona. De totes aquestes, la única ciutat més petita que Lleida és Girona, tot i que si ens fixem en la província sencera, Girona dobla en habitants a Lleida. Segons el BOE, 809.266 habitants contra 446.793. Això m’ha fet pensar en el mèrit que té que el Hiopos competeixi a l’ACB. Només Lugo i Àlava tenen menys ciutadans que Lleida si mirem les 18 províncies amb equips ACB.
Tot i que soc més de lletres que de ciències, he fet una simple regla de tres: tenint en compte que la ciutat de Lleida té uns 143.000 habitants i al Barris Nord hi havia 6.000 espectadors veient el partit contra el Barça, ens surt que més d’un 4% de la població lleidatana estava al pavelló. Traslladant el percentatge a Barcelona, ens sortiria que al Palau Blaugrana hi haurien d’anar uns 66.400 espectadors a veure els partits del Barça per a mantenir la proporció de Lleida.
Sé que és un exemple exagerat i que la regla de tres per sí sola no explica la realitat però crec que sí que ens serveix per a adonar-nos del mèrit que té col·locar un equip a l’ACB i de lo difícil que és mantenir-lo.
Tocarà patir. De moment, dues derrotes en dos partits on l’equip ha competit fins al final. Va perdre contra el Saragossa a la pròrroga i es va quedar a quatre punts de remuntar contra el Barça. Com diria Angela Davis: “L’esperança és una disciplina i hem de treballar-la cada dia”.
