El Departament d’Educació recuperarà el curs vinent les lectures obligatòries de llengua catalana i castellana a primer i segon de batxillerat dos anys després d’haver-les eliminat. Les escoles i instituts, tant públics com concertats, hauran de disposar d’un pla lector. Al·leluia! Per aquest viatge no calien tantes albardes. El pla lector de cada centre serà important. Recordo que quan nosaltres fèiem batxillerat, teníem tirada a llegir els llibres que els professors ens vetaven. En una de les classes de literatura, mossèn Torrelles ens va desaconsellar llegir el Decameró de Boccaccio. L’endemà, la celebrada obra toscana s’havia esgotat a totes les llibreries de Lleida. Vaig haver de quedar-me una edició de luxe que em costà un ull de la cara, per al que és un pressupost estudiantil. No cal dir que dels escriptors en català no se’n va dir ni naps ni cols. Són molt importants les primeres lectures. En el seu darrer llibre, Elogio de la literatura, Santiago Alba Rico explica que va llegir per primera vegada La metamorfosi de Kafka quan tenia setze anys. “No va ser una lectura; va ser, com el mateix autor exigia als llibres, un cop al crani i un punyal al pit”. L’escriptor i filòsof madrileny confessa que la lectura de Kafka “em va colpejar, em va estremir, em va injectar el verí de la literatura en el cos”. És evident que el pla lector de les escoles no pot començar per Kafka. Ni tampoc per Ulisses de James Joyce. Només tinc un amic que se l’ha empassat dues vegades. Sí que espero que el pla lector de les escoles d’aquí inclogui els autors nostrats. A Lleida ha de ser d’obligat evangeli començar per Josep Vallverdú.
Sessió: No iniciada
