El Parlament Europeu dona llum verda a accelerar el retorn de migrants a països considerats “segurs” per la Unió Europea. Amb 408 vots a favor, 184 en contra i 60 abstencions, l’Eurocambra ha aprovat aquest dimarts una llista de països considerats segurs per al retorn de sol·licitants d’asil que inclou Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia. La llista també incorpora tots els països candidats a l’adhesió de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia. L’estatus de tercer país segur permetrà als estats membres aplicar un procediment accelerat de fins a un màxim de tres mesos per a la tramitació de les sol·licituds d’asil.
Alguns estats membres ja compten amb llistes nacionals de països d’origen considerats segurs, però Brussel·les va fer la proposta amb l’objectiu de “complementar” aquestes llistes i “uniformar” el concepte de “país segur”. Així, els governs podran continuar designant altres països d’origen segurs, excepte aquells que la UE hagi suspès de la llista.
Aplicació del concepte “país segur”
Els països de la UE podran rebutjar la sol·licitud d’asil d’un nacional que no sigui del país considerat “segur” per la UE quan es compleixi una d’aquestes tres condicions: l’existència d’una connexió entre el sol·licitant i el tercer país, com la presència de membres de la seva família al país, la presència prèvia al país del sol·licitant o si té “vincles lingüístics, culturals o similars”; el sol·licitant ha transitat pel tercer país de camí a la UE i hi podria haver sol·licitat protecció efectiva; existeix un acord amb el tercer país bilateralment, multilateral o de la UE per a l’admissió de sol·licitants d’asil, amb l’excepció dels menors no acompanyats.
Aquests acords conclosos per la UE o els seus estats membres amb un tercer país per aplicar el concepte de tercer país segur han d’incloure una disposició que obligui el tercer país a examinar el fons qualsevol sol·licitud de protecció efectiva presentada per les persones interessades.
La designació d’un tercer país com a segur tant a la UE com nacional es pot fer amb excepcions per a “parts específiques del seu territori o categories de persones clarament identificables”, explica el comunicat del Parlament Europeu. Tant aquesta disposició com els procediments fronterers accelerats per als sol·licitants d’asil d’una nacionalitat que tingui una taxa d’acceptació inferior al 20% es poden començar a aplicar abans que la legislació d’asil de la UE entri en aplicació a partir del juny de 2026.
Amnistia diu que és “un atac al dret d’asil”
En un comunicat, Olivia Sundberg Diez, representant d’Amnistia Internacional per a la UE, denuncia que és “un atac al dret d’asil” i lamenta que l’Eurocambra hagi capitulat “davant d’una campanya de dècades per desposseir” els migrants, refugiats i sol·licitants d’asil de drets humans.
“Les persones que busquen asil a la UE podrien veure les seves sol·licituds rebutjades sense revisió, i enviades a països amb els quals no tenen cap connexió i que no han trepitjat mai”, ha avisat. A més, Amnistia Internacional critica que el concepte de “país segur” soscava “l’avaluació individual de les sol·licituds de protecció i planteja un altre obstacle en el laberint legal” que afronten les persones que demanen asil a la UE.
