Els països europeus han reduït sistemàticament les seves vies ferroviàries, mentre invertien en autopistes, la longitud de les quals va créixer un 60% entre els anys 1995 i 2020. Aquestes són algunes de les dades de l’estudi encarregat per Greenpeace als think tanks alemanys Wuppertal Institute i T3 Transportation. Els governs europeus han privat de finançament les seves vies ferroviàries, mentre invertien a la xarxa de carreteres. La longitud de les autopistes a Europa va créixer un 60% entre els anys 1995 i 2020, mentre que les vies de tren es van reduir en un 6,5% al mateix període. Per cada euro que els governs van destinar a la construcció de vies fèrries, es gastaven 1,6 euros a carreteres.
En els quatre anys següents (2018-2021), la bretxa mitjana entre la inversió en ferrocarril i la inversió a la carretera va passar del 66% al 34%. Durant aquest període, set països van invertir més en ferrocarril que en carreteres (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Itàlia, Luxemburg i Regne Unit), mentre que la resta de nacions seguia destinant més a les carreteres que al ferrocarril. A més, d’acord amb l’informe, on més van créixer les autopistes a Irlanda, Romania i Polònia. Mentre que els països amb menor augment d’autopistes van ser Lituània, Letònia i Bèlgica. A 15 dels 30 països estudiats, la longitud de les autopistes s’ha duplicat amb escreix durant aquest període de 25 anys.
Altrament, l’informe parla de més de 2.500 estacions de tren clausurades pels governs europeus des de mitjans dels anys noranta. També assenyala que s’han tancat uns 13.717 quilòmetres de línies regionals de passatgers. Segons els investigadors, 4.536 quilòmetres d’aquestes línies regionals es podrien reobrir “amb relativa facilitat”.
Per al 2030, la UE s’ha proposat reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% (en relació amb els nivells del 1990), però li costa avançar en el sector del transport. D’acord amb les dades del 2020, el transport per carretera representa tres quartes parts de totes les emissions derivades del transport. I l’Agència Europea de Medi Ambient va estimar l’any passat que les emissions del transport domèstic no baixaran per sota dels nivells del 1990 fins al 2029. Al mateix temps, les emissions dels avions i vaixells que connecten la UE amb altres parts del món segueixen incrementant-se.
Arran d’aquesta dades, Greenpeace demana als governs que treguin diners de les carreteres per dedicar-los a la millora de les vies de tren, del transport públic, dels carrils bici i de les voreres. També demana acabar amb la construcció de noves autopistes i aeroports.
Per animar la gent a substituir el cotxe pel tren, el tramvia o l’autobús, un petit grup de països europeus ha abaratit el preu del transport públic. El govern d’Alemanya va introduir l’estiu passat un bitllet vàlid per al transport públic local i regional que costava 9 euros al principi i després va augmentar a 49 euros al mes.
És evident que el preu pot condicionar, però per al canvi intermodal, el nivell de servei i les xarxes d’infraestructures són molt més importants.
