Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

L’estrès matern durant l’embaràs podria deixar empremtes en la placenta que afectarien el desenvolupament del nadó

Un estudi de la UB i l'Institut Max Planck aposta per atendre la salut mental de les mares des de l'inici de la gestació

D'esquerra a dreta, les investigadores Nerea San Martín González, Águeda Castro Quintas, Helena Palma Gudiel i Lourdes Fañanás Saura

ARTICLES - ZONA 2

L’estrès matern podria deixar empremtes epigenètiques en gens de la placenta associats al cortisol, relacionat amb l’estrès, i això afectaria el desenvolupament del nadó des d’etapes molt primerenques. Així ho revela un article liderat per la Universitat de Barcelona i l’Institut Max Planck de Psiquiatria de Múnic. La recerca suggereix que el benestar emocional de la mare durant la gestació no tan sols és important per a ella, sinó que podria influir en la salut futura del nadó. En l’estudi hi van participar 45 dones embarassades. Durant l’embaràs es van mesurar els nivells de cortisol i símptomes depressius i, després del part, es van analitzar les placentes. Al cap de set setmanes, es va avaluar el neurodesenvolupament dels nadons.

L’estudi el lideren Lourdes Fañanás, catedràtica de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), que és cap de l’àrea de salut Mental del Centre de Recerca Biomèdica (CIBERSAM) de la UB; i Elisabeth Binder, de l’Institut Max Planck. En el treball hi han col·laborat també l’àrea de Malalties Rares del Centre de Recerca Biomèdica (CIBERER) i les expertes Elisenda Eixarch i Fátima Crispi, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, el BCNatal (IRSJD i Clínic-IDIBAPS) i el CIBERER.

La placenta no només proporciona oxigen i nutrients al fetus, sinó que també respon a factors com l’estrès matern i ajuda el fetus a adaptar-se a l’entorn. Fins ara, no s’han explorat gaire els mecanismes a través dels quals la placenta s’ajusta a aquests factors d’estrès ni com influeixen en el desenvolupament fetal.

En aquest cas, l’equip de recerca va observar que l’estrès matern podria deixar empremtes epigenètiques en certs gens placentaris. En concret, aquestes marques no modifiquen l’estructura genèrica, però sí que n’alteren el funcionament. En el marc de l’estudi, es van identificar canvis epigenètics en gens relacionats amb la regulació del cortisol, hormona cabdal també en la resposta del cos a l’estrès.

L’equip de recerca va utilitzar una tècnica avançada de seqüenciació que permet observar canvis epigenètics en àrees àmplies de l’ADN i així obtenir una visió molt detallada de la resposta de la placenta a l’estrès matern. Aquest mètode va intentar modificacions en gens clau de la regulació del cortisol, com per exemple els gens HSD11B2, NR3C1 i FKBP5. Els resultats suggereixen que l’estrès matern, especialment en els primers mesos de l’embaràs, pot provocar alternacions en aquests gens, la qual cosa podria afectar el desenvolupament fetal i la salut futura del nadó.
La primera autora del treball i investigadora del CIBERSAM a la UB, Águeda Castro, afirma que l’estudi reforça la importància d’atendre la salut mental de les mares ja des del començament de l’embaràs.

Es tracta d’un estudi pilot i serà necessari replicar aquestes troballes en estudis més amplis.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

LLEIDA

ARTICLES - ZONA 9 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 10 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 12