La percepció és una “acció i efecte de percebre” i percebre és “rebre una cosa i encarregar-se’n”. Però percepció també és aquesta “sensació interior que resulta d’una impressió material feta en els nostres sentits” i percebre és “rebre per un dels sentits les imatges, les impressions o les sensacions externes”. I, finalment, percepció és “coneixement, idea” i percebre, “comprendre o conèixer una cosa”.
The Doors, la mítica banda psicodèlica que va liderar Jim Morrison, al principi es deia The Doors Of Perception (Les Portes de la Percepció), però els va semblar tan llarg el nom que es van quedar només amb The Doors (Les Portes), perquè tots els que no controlessin la seva percepció es donessin amb les portes als nassos. La música que ens van deixar com a llegat serveix de referència a aquesta reflexió amb què es convida la bona gent que obri les portes de la percepció.
No pot ser que aquesta societat segueixi estant poblada de borregos, és a dir de “gente que va por donde va Vicente”. Per no ser els esclaus martiritzats del temps, cal posar solució transitòria. Una és la que convida Charles Baudelaire en un dels seus molts textos brillants: “Hay que estar ebrio siempre…, hay que embriagarse sin descanso. Pero, ¿de qué?. De vino, de poesía o de virtud, como mejos les parezca. Pero embriáguense”. Si s’hi afegeix música, la poció pot resultar magistral.
Per això no cal esperar el moment perfecte, cal prendre tots els moments i fer-los perfectes. És qüestió que cadascú parli amb ell mateix i extregui les seves conclusions. Tot i que no deixi de ser un somni sinònim d’utopia cal obrir les portes de la percepció… Oh yeah!
