Aquells que ja tenim una certa edat (o excessiva) encara recordem el riu Segre com un gran clavegueram al bell mig de la ciutat. La riuada de 1982 que va negar la part baixa de la ciutat va posar sobre la taula una necessitat imperiosa: canalitzar el riu. Aquesta va ser l’excusa per crear un dels parcs urbans més grans del país que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en un punt neuràlgic per a l’esport, el passeig i, sobretot, l’esbarjo dels gossos. Quaranta anys després, la Paeria impulsa el procés participatiu ‘Imaginem Platges de Lleida’, que vol superar el concepte tradicional de canalització per convertir-lo en una zona lúdica, social i mediambiental. D’entrada sembla una bona pensada, però caldrà concretar què es vol fer. Segons la Paeria, “les Platges de Lleida han de connectar els dos marges i potenciar valors com la biodiversitat, el paisatge, la qualitat de l’espai públic i el patrimoni històric i sociocultural”. El terme platja, però, és sinònim d’onades, sorra, bany i xiringuito, la qual cosa em sembla fantasiosa i segurament fora de lloc a Lleida. Aquest hivern, algú de la Paeria s’ha inventat l’eslògan de promoció turística ‘Lleida. On la boira fa la màgia’. Potser a l’estiu s’haurà de canviar per ‘Lleida. On la platja fa la màgia’.