Les persones de nacionalitat estrangera residents a Catalunya han crescut més de tres punts en els últims cinc anys i ja s’apropen a la cinquena part de la població. Segons l’última estimació de població de l’INE amb dades provisionals a 1 de gener del 2026, els habitants sense la nacionalitat espanyola arriben al 19,3%, un total d’1,58 milions de persones –la xifra se situava en el 15,9% i els 1,23 milions fa un lustre. La gent que, independentment de la nacionalitat, va néixer a l’estranger ha crescut sis punts en el mateix període i s’enfila fins al 26,1%, és a dir, 2,14 milions de persones. El conjunt de la població catalana també puja i arriba per primer cop als 8,2 milions, alentint, però, el ritme de creixement dels últims anys.
El creixement del nombre de residents a Catalunya els últims anys està estretament relacionat amb l’arribada d’immigrants. Tant és així que la gent amb nacionalitat estrangera arriben l’1 de gener d’aquest any al seu màxim fins ara, 1.580.598 persones. Prop de la meitat d’aquest col·lectiu té entre 25 i 44 anys i, concretament, la franja més nombrosa és la de les persones entre 30 i 34 anys. De fet, entre tota la població del país nascuda entre el 1991 i el 1995, un 37,3% no té la nacionalitat espanyola.
Amb un 19,3% del total dels habitants, Catalunya és la tercera comunitat autònoma de l’Estat amb un pes més alt dels nacionals estrangers, per darrere de les Illes Balears (21,8%) i el País Valencià (20,5%), que ha tingut un ritme de creixement d’aquest col·lectiu molt més alt que la resta de comunitats autònomes en aquests últims cinc anys. Pel que fa a Catalunya, l’augment de 3,4 punts percentuals en comparació amb el gener del 2021 és lleugerament més alt que la mitjana espanyola (3,2 pp).
Els nascuts a l’estranger toquen sostre, 26,1% del total
A més, Catalunya també ocupa una posició capdavantera en pes de les persones que han nascut a l’estranger –deixant de banda la nacionalitat–, amb un 26,1% del total, només superada per les Balears (29,3%). El ritme de creixement d’aquest grup demogràfic a nivell català és més alt que en el conjunt espanyol, ja que puja de 5,8 punts des del 2021 –la mitjana estatal és de 4,9 pp– i només el País Valencià ha experimentat un ritme més alt.
En total, 2.143.315 catalans van néixer fora de les fronteres estatals. De nou, les franges d’edat que sobresurten són les de 25 a 44 anys. En especial, la de 30 a 34 anys, en la qual pràcticament la meitat, el 49,3%, del total d’habitants del país han nascut a l’estranger. Entre els de 25 a 29 anys (44,9%), els de 35 a 39 (47,6%) o els de 40 a 44 anys (41,6%) el pes també és significativament alt, i en les quatre franges els percentatges han pujat entre 6 i 10 punts en l’últim lustre.
En el conjunt de l’Estat, l’estadística revela que, per primera vegada, els nascuts a l’estranger superen els deu milions, arribant als 10.004.581 habitants dels 49.570.725 que hi resideixen, una xifra rècord que cada cop s’apropa més als 50 milions.
Catalunya arriba als 8,2 milions d’habitants l’any 2026
D’altra banda, Catalunya ha arribat als 8.208.894 habitants a 1 de gener de 2026, segons les dades provisionals de l’INE. El país ha guanyat 84.768 persones (un 1%) i refreda una mica el ritme de creixement dels últims tres anys, en què es van registrar increments d’entre un 1,4% i un 1,8%.
Per demarcacions, on més ha crescut la població el darrer any en termes relatius és a Tarragona, que ha guanyat 14.365 habitants (un 1,64%). A Lleida el creixement interanual ha estat d’un 1,4% (semblant al de l’any passat), amb 6.430 habitants més. En canvi, tant a Barcelona, amb 56.485 nous habitants, com a Girona, amb 7.488 habitants més, el creixement de la població ha estat inferior a l’1%.
