Patronals i organitzacions de consumidors han reclamat mesures al Govern, com ara una baixada d’impostos per als carburants, per pal·liar l’increment del preu dels combustibles conseqüència de la inestabilitat per la guerra de l’Iran.
De fet, el Govern obrirà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris i els agents socials per analitzar la guerra i les mesures que s’adoptaran per protegir treballadors, llars i empreses, va informar la portaveu del Govern, Elma Saiz.
La incertesa sorgida arran del conflicte a l’Orient Mitjà va provocar que dilluns el petroli brent, de referència a Europa, registrés l’ascens intradiari més gran, amb una pujada del 29% fins a 119,50 dòlars. Ahir, les gasolineres van encarir 8,4 cèntims més el litre de gasoil que ha demanat els combustibles segons Facua.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va demanar dilluns al Govern una rebaixa urgent de l’IVA sobre els carburants o de l’Impost Especial sobre Hidrocarburs (IEH) davant l’”inusitat” augment del preu dels carburants.
El col·lectiu ha explicat en un comunicat que aquests dos impostos representen el 50% del preu final dels carburants, que, en les seves xifres, s’han encarit un 8,4% en el cas de la gasolina i un 16,6% al dièsel en només una setmana.
Aquesta reclamació a l’Executiu la va compartir la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), que va demanar que baixi “ja” els impostos especials de carburants davant de la “situació complexa” en què es troba el país per la guerra de l’Iran, ja que consideren que les ajudes beneficien Hisenda.
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va assegurar que no ha de ser Hisenda la que es beneficiï, a través de la recaptació, de la pujada de preus conseqüència de la guerra a l’Iran, raó per la qual va reclamat una rebaixa de l’IVA per alleujar els consumidors. .
Al seu parer, no es pot demanar a les empreses que assumeixin la responsabilitat de contenir els preus davant d’un pic del cost de l’energia, quan “el més lògic és que es redueixi l’IVA en una quantitat directament”. Per a Garamendi, aquesta és la solució perquè el consumidor no noti “tant” a la butxaca l’encariment del petroli i el gas provocat per la guerra.
La Confederació Espanyola d’Empresaris d’Estacions de Servei (Ceees) va proposar dues mesures al Govern en un comunicat divendres passat: reduir del 21% al 10% els combustibles d’automoció o una reducció temporal del 50% a l’IEH aplicat al gasoil per compensar la recaptació extra per l’IVA derivada dels alts preus.
Per part seva, el president de Mercadona, Juan Roig, va advocar per un IVA zero sobre els aliments per fer front al que pugui venir de l’Iran i va dir que els preus dels productes dependran de les variacions en les matèries primeres.
L’Ibex puja al 3,05% per les paraules de Trump i clou tres dies de caigudes
La Borsa espanyola va pujar ahir un 3,05% i va acabar amb una ratxa de tres jornades consecutives de pèrdues després que el president dels Estats Units, Donald Trump, afirmés a la jornada precedent que el conflicte amb l’Iran està “gairebé acabat” i ahir que està disposat a parlar amb l’Iran.
D’aquesta manera, el selectiu IBEX 35 va tancar la sessió amb una pujada de 516,8 punts (3,05 %), fins a 17.445 punts, i des de començament d’any es revalora un 0,79 %.
El parquet madrileny, que va registrar la pujada més important des de l’abril del 2025, es va veure beneficiat per la relaxació dels preus del cru, que a aquella hora baixava el 9,68% fins als 89,38 dòlars. Aquest optimisme també es va traslladar a les borses europees, amb una pujada del 2,67% de la borsa de Milà; un 2,39%, a Frankfurt; un 1,79% al CAC-40 de París; i la pujada de l’1,59% a Londres.
El brent baixa dels 90 dòlars i l’euro torna a enfilar-se
El petroli brent va baixar sense parar durant la jornada de dimarts i cap a les 15.00 GMT queia per sota de la barrera psicològica dels 90 dòlars, davant els senyals de desescalada a la guerra de l’Iran després del missatge del president nord-americà, Donald Trump, que el seu final és a prop. A les 15.26 GMT, el preu del brent se situava a 87,46 dòlars el barril per entrega al maig, una caiguda de l’11,46% respecte al tancament de la jornada anterior, quan va tancar en 98,96 dòlars.
Alhora, l’euro va pujar i va superar els 1,16 dòlars després de la caiguda del preu del petroli després que el president nord-americà, Donald Trump, digués que la guerra a l’Iran podria acabar aviat.
Ahir, dilluns, el petroli europeu va registrar el seu ascens intradiari més gran amb una pujada del 29 %, fins a posar-se en 119,50 dòlars, el preu més alt des de l’inici de la guerra a Ucraïna el febrer del 2022.
L’analista Fawad Razaqzada, de la firma Forex.com, destaca que aquesta baixada dramàtica del cru no s’ha d’atribuir només a les paraules de Trump, sinó a l’anunci dels països del G7 que estudien alliberar les reserves de petroli per estabilitzar els preus.
Razaqzada apunta, però, que l’alliberament de reserves només pot suposar un alleugeriment momentani mentre es mantingui el bloqueig de facto de l’estret d’Ormuz, que té paralitzada la producció als països petroliers de la regió de l’Orient Mitjà, ja que no poden donar sortida a les partides.
