Les Limitacions Temporals de Velocitat que aplica Adif a la xarxa ferroviària catalana a causa d’afectacions a la infraestructura s’han doblat des de finals del 2018, tal com es desprèn d’una comparativa entre diferents documents que publica l’administrador ferroviari als quals ha tingut accés l’ACN. Així, en l’informe publicat l’1 d’octubre del 2018 hi constaven 90 trams o punts on els maquinistes estaven obligats a reduir la velocitat per deficiències a la xarxa i que conjuntament afectaven 78,8 quilòmetres. Aquesta setmana són 179 trams amb restriccions de velocitat en 130 quilòmetres. Dels 90 trams del 2018, n’hi ha catorze que encara apareixen a dia d’avui i fins i tot n’hi ha un, a Raimat (Segrià), que hi és des del 2005.
Dels 90 punts o segments ferroviaris amb limitacions temporals de velocitat que Adif fixava l’octubre del 2018, 42 eren a la demarcació de Barcelona, 19 a Tarragona, 15 a Lleida i 14 a Girona. Segons consta en un altre informe de l’última setmana de febrer de 2023, el nombre de trams afectats de la xarxa ferroviària eren 103. Tot i això, el nombre de quilòmetres afectats es va reduir dels 78,8 del 2018 als 49,2 del 2023.
El repunt ha estat en els darrers quasi tres anys, ja que aquesta setmana al Document Setmanal de Limitacions de Velocitat d’Adif hi consten 179 trams que engloben fins a 130 quilòmetres de restriccions. Gairebé el doble tant de trams com de quilòmetres de vies afectats, respecte vora vuit anys enrere. Per demarcacions l’increment de les incidències també és sensible. Així, en set anys i mig, Barcelona ha passat de 42 trams a 86; Tarragona de 19 a 57 i Girona de 14 a 28. L’excepció és Lleida, que els ha rebaixat de 15 a 8, tot i que el 2023 únicament presentava tres trams amb incidències.
Tot plegat suposa un increment dels temps dels trajectes. Com més limitacions de velocitat, més lent ha d’anar el comboi i per tant, més retards s’acaben acumulant. De retruc, també impliquen problemes operatius, ja que si un maquinista tenia programats dos serveis i només en pot acabar fent un perquè té l’obligació d’anar més a poc a poc, l’operador ferroviari haurà d’acabar buscant un segon maquinista que faci el trajecte. A banda, si està previst que un tren acabi el seu recorregut a una hora determinada i ho fa molt més tard, és possible que el següent trajecte també comenci amb demora.
Més de 20 anys de temporalitat
Des de fa uns anys, Adif publica cada setmana el Document Setmanal de Limitacions de Velocitat. És intern, d’àmbit estatal i s’adreça a les persones que treballen d’una manera o una altra a la xarxa ferroviària. Hi apareixen les afectacions que obliguen els maquinistes a reduir la velocitat, a quina velocitat s’ha de circular i els motius de la incidència. En ocasions són llocs puntuals i concrets, però en altres són trams d’alguns quilòmetres.
Anteriorment, com en el cas de l’any 2018, el document equivalent s’anomenava ‘Consigna Serie B’ i tenia la mateixa funció, tot i que amb un nivell de detall una mica superior a l’actual. Una de les dades que es donava abans i que ara no s’ofereix és la data d’inici de la incidència.
Així, els trams que el 2018 presentaven limitacions temporals de velocitat generalment ja hi eren des de feia temps. Dels catorze trams que apareixien al llistat aleshores i que encara no s’han reparat destaca especialment el de Raimat. La restricció va entrar en vigor el 20 de febrer del 2005 per deficiències en l’estat d’un terraplè en un tram de 700 metres. La indicació que tenien el 2018 els maquinistes era que hi havien de circular com a màxim a 80 km/h. Actualment han de fer-ho a 30 km/h i en el document s’afegeix la nota “terraplè risc alt”.
Entre Lleida i el límit amb l’Aragó, a quatre quilòmetres del de Raimat, hi ha dos trams més que també tenen limitacions de velocitat des de fa anys, en aquest cas des de l’1 de setembre del 2013. Tots dos estan encadenats, conjuntament sumen 440 metres i la incidència també és per l’estat de terraplens. En el primer, el límit també està fixat en els 30 km/h, mentre que pel segon s’hi pot passar a 50 km/h -si bé l’any 2018 eren 60 km/h-.
R15, R11 i R4, entre les històricament més afectades
La línia de Regionals que actualment presenta més deficiències és l’R15, en concret, entre Riba-roja d’Ebre i Reus. A dia d’avui entre aquestes dues estacions hi ha disset trams amb limitacions temporals de velocitat, mentre que el 2018 eren vuit. Amb tot únicament hi ha un segment que es manté afectat des d’aleshores: una trinxera en mal estat als Guiamets (Priorat) que fa que durant 1,3 quilòmetres els trens hagin d’anar a 60 km/h.
En altres punts, com en el tram gironí de l’R11, el 2018 hi havia fins a vuit segments amb limitacions temporals de velocitat que conjuntament sumaven 5,6 quilòmetres. En aquest cas les restriccions en els punts conflictius es van eliminar, si bé actualment n’han aparegut d’altres en llocs molt propers que fa que aquesta setmana hi hagi setze trams al document d’Adif.
Un altre sector històricament amb manca de manteniment és a l’R4, entre l’estació dels Monjos i Castellbisbal. Entre aquestes dues parades el 2018 hi havia vuit trams amb limitació temporal de velocitat, mentre que ara són divuit, si bé tan sols un s’ha mantingut al llarg del temps. És una de les restriccions que hi ha a Sant Sadurní d’Anoia, per on els trens han de circular més a poc a poc des del 10 de juny del 2018. Si bé llavors el tram era de 700 metres, ara ja és d’1,3 quilòmetres i la velocitat màxima permesa ha baixat dels 100 km/h als 60 km/h.
Del llistat del 2018, tan sols hi ha una línia que ja no apareix com a conflictiva el 2026. Es tracta de la que uneix Reus, Constantí i Repsol Química i que fan servir únicament les empreses químiques tarragonines per transportar les mercaderies, en ocasions perilloses, de les seves fàbriques. Fa vuit anys tot el traçat -10,3 quilòmetres- tenia limitacions de velocitat i ara Adif no en té cap de fixada.
