La convocatòria de la segona volta de les eleccions municipals a França per al pròxim 28 de juny és interpretada com un símptoma de confiança en l’evolució de la malaltia durant l’estiu, però també ha generat molta polèmica política perquè no tots els partits recolzen els comicis.
Aquesta segona volta, prevista inicialment per al 22 de març, va quedar bruscament truncada per l’avanç de la pandèmia, ja que just l’endemà de la primera volta, l’Executiu va decretar un confinament que va durar dos mesos.
Acabat l’11 de maig passat, la desescalada no ha provocat ara com ara una explosió dels contagis, encara que les autoritats mantenen la prudència perquè la incubació del virus és lenta.
El consell científic que assessora al Govern va donar la seva opinió favorable perquè es convoqués la segona tornada al juny en aquells municipis en els quals en la primera cap llista va aconseguir més del 50% dels sufragis.
En aquests últims, uns 30.000, la major part rurals, els equips municipals es van constituir aquest dissabte, enmig de mesures sanitàries, lluny del cerimonial popular que sol acompanyar a aquests actes.
Per a acabar el procés en la resta, uns 5.000, entre ells els de més població, l’Executiu podia córrer el risc d’organitzar la segona tornada al juny o veure’s obligat a fer les dues voltes més tard. Va optar per la segona opció, imposant importants mesures de seguretat i amb la possibilitat de retardar-les si, finalment, la pandèmia recobra empenta.
Per a molts, amb aquesta decisió el Govern corre riscos i, a més, s’arrisca al fet que la taxa d’abstenció torni a batre rècords, després que ho fes el passat 15 de març en la primera volta quan va acudir a les urnes menys de la meitat del cens. És el cas del diputat de l’esquerrana La França Insubmisa Éric Coquerel, per a qui “a més del risc sanitari es contamina també la democràcia”.En la seva opinió els candidats a penes podran fer campanya per a explicar les seves propostes, la qual cosa donarà com a resultat el falsejament dels comicis.