Les cooperatives de dret d’ús, una iniciativa a cavall entre la compra i el lloguer, irrompen com una solució més davant la crisi d’habitatge que pateix Espanya i multipliquen els seus projectes de cara als propers anys, encara que segueixen lluny de Viena o Copenhaguen, ciutats on la seva implantació profusa ajuda a rebaixar el preu de l’habitatge.
Tot i que no s’han format com a resposta a la crisi de l’habitatge, ja que acumulen més d’una dècada a la península, aquest model ha guanyat protagonisme els últims mesos i diversos col·lectius com Entrepatios i Sostre Cívic desitgen disparar els seus projectes en aquesta propera dècada i que es construeixin 2.000 pisos d’aquest estil els dos propers anys.
Aquestes cooperatives, expliquen a EFE José Téllez, membre de comunicació de la catalana Sostre Cívic, i Nacho García Pedraza, de la madrilenya Entrepatios, “combinen els avantatges de la compra, ja que els contractes són indefinits, i del lloguer, perquè les quotes mensuals que cal pagar estan per sota del mercat”.
Els residents d’aquest tipus d’habitatge són propietaris de la cooperativa, que sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida, i per això el model no es pot transformar per obtenir habitatges de propietat privada i segueix sempre sense ànim de lucre.
Tant Téllez com García Pedraza defensen que el model té capacitat de gestionar un gran parc, encara que per això cal que el percentatge d’aquest tipus d’habitatges pugi, com a Viena i Copenhaguen, on el parc públic supera el 30% del total.
En total, a Catalunya ja hi ha 67 edificis d’habitatge cooperatiu, amb 1.190 habitatges, encara que 37 -783 habitatges- estan encara en fase de promoció. Són lluny dels més de 10.000 projectes de Dinamarca i, ara com ara, el gran inconvenient és la inversió inicial, tot i que el cost continua sent “molt menor que l’entrada d’un pis”.
Téllez insisteix en altres països que cedeixen sòl públic per ajudar a impulsar aquests projectes i recalca el suport rebut amb crèdits ‘tous’ de l’Institut Català de Finances i un crèdit de 31 milions d’euros a través del Council of Europe Development Bank.
