Les contencions mecàniques regimentals a les presons catalanes s’han reduït un 22% en els primers deu mesos del 2025 respecte del mateix període de l’any anterior, i la ràtio de presos que les han patit també ha baixat fins a 1,5 per cada 100 interns diferents. Ho ha explicat aquest dijous el Departament de Justícia al Parlament en una compareixença. El conseller Ramon Espadaler ha dit que la feina s’està fent correctament en aquest sentit, després que el Consell d’Europa recriminés l’alta taxa de contencions a les presons catalanes, però ha admès que encara queda feina per fer. Ha assegurat que es prioritzarà la prevenció i l’atenció especialitzada, però també creu que hi pot ajudar si els funcionaris es converteixen en autoritat.
Les contencions mecàniques regimentals són les ordenades pel director o comandament d’incidències per a impedir la violència contra un mateix, altres persones o coses, i es consideren una categoria diferent de les mèdiques, ordenades per un sanitari per motius de salut de l’intern.
Des de les 514 de l’any 2020 es va baixar a les 339 del 2021, però després es van incrementar fins a les 643 del 2023. Des d’aleshores han tornat a baixar fins les 413 l’any passat i les 313 d’aquest any fins al 31 d’octubre, un descens del 22% respecte de l’any passat. Però el que més remarca Justícia és que actualment les contencions estan disminuint tot i l’increment de presos. Així, la ràtio d’aplicació d’aquestes contencions sobre cada 100 presos diferents ha passat de les 4,96 el 2022 a les 2,28 d’aquest 2025.
Encara ha baixat més el nombre de presos diferents immobilitzats: de 383 el 2023 a 280 el 2024, i la ràtio ha passat de 2,9 a 1,5 aquest 2025, ja que hi ha presos immobilitzats més d’un cop el mateix any. De fet, prop de la meitat de les contencions s’apliquen a presos que ja han patit anteriorment aquesta mesura, que suposen el 24% del total. Així, aquest 2025, 52 presos han estat protagonistes de 151 contencions. La proporció, però va disminuint.
Justícia ha analitzat els diversos factors que intervenen en les contencions. Així, l’estudi conclou que les poblacions amb índex més elevat de trastorns mentals, trastorns per consum de substàncies o antecedents de comportament violent presenten una probabilitat més alta de ser sotmeses a mesures d’immobilització.
Dos terços de les immobilitzacions d’aquest 2025 s’han produït a causa de l’agressivitat de l’intern contra altres persones o objectes, un 42% han estat per autolesions i un 4,5% per baralles entre interns.
El perfil dels presos amb contencions mecàniques també ha estat objecte d’estudi pel departament. Els més joves, de 18 a 24 anys, tenen una ràtio més alta que els adults. Així, mentre en els adults la ràtio ha passat de 2,15 a 1,28 en tres anys, la ràtio dels joves ha baixat de 8,5 a 3,7, però encara segueix sent tres cops superior. Les dones també tenen una ràtio més alta d’immobilitzacions, 2,3 davant d’1,5. Així, mentre les ràtios masculines han baixat des del 2023, les femenines s’han mantingut força estables.
També tenen ràtios més altes els presos que viuen en règim tancat. La seva ràtio ha passat de 13,3 a 9,2, però la dels presos amb règim ordinari ha passat de 2,25 a 1,2, set vegades menys. Gairebé un terç de les immobilitzacions són protagonitzades per interns en règim tancat. D’altra banda, els ingressos en unitats de salut mental 30 dies després d’una immobilització estan presents en el 14% de les contencions, proporció que no ha variat gaire els últims anys.
Mesures proposades
Segons Justícia, l’aplicació de diverses mesures ha permès reduir les ràtios. Així, s’han aplicat mesures de supervisió immediata i directa dels comandaments dels centres i una formació intensiva en desescalada als funcionaris. També dos programes específics han ajudat a la reducció. Un és el programa Risc Extrem de Conducta Violenta Intrainstitucional (RECVI). Dels interns que seguien aquest programa, el 2023 un 24% van acabar en alguna contenció mecànica, percentatge que aquest 2025 és del 14%. L’altre programa és el de les unitats d’intervenció compensatòria i els departaments d’atenció especialitzada. Els interns que els van seguir van reduir un 30% les immobilitzacions entre els 9 i 12 mesos previs a l’ingrés al programa i els 9 mesos posteriors.
El departament vol ampliar aquestes mesures i centrar-se sobretot en la prevenció i la desescalada en les situacions de tensió, aplicant plans d’intervenció personalitzats, amb especial atenció als reincidents, als més joves, als de règim tancat o amb problemes de salut mental i a les dones.
Però el conseller també ha assegurat que si el Parlament aprova la setmana que ve la consideració d’agents de l’autoritat dels funcionaris penitenciaris, també ajudaria a prevenir aquestes situacions. També ha proposat millorar les condicions de seguretat del personal penitenciari.
El conseller ha dit que respecten les opinions de tots els partits, les organitzacions especialitzades en drets humans i la Síndica de Greuges, però assegura que el Govern ha de triar i ha escollit el que anomena “el camí del mig”, però no pas “gratuïtament”. Així, entre la mà dura contra els presos que proposen PP i Vox o més control i disciplina als funcionaris, l’executiu admet disfuncions però no considera que el sistema falli del tot.
Preguntat pels diputats sobre dues notícies dels últims mesos, la darrera aquest dijous mateix, sobre possibles males praxis en contencions mecàniques, el Govern assegura que judicialment no s’ha trobat res punible, tot i que un funcionari va ser sancionat per una falta molt greu. També ha lamentat que els vídeos de les contencions s’hagin fet públics, perquè poden afectar la seguretat i la feina dels treballadors penitenciaris, i ha assegurat que s’investiga la filtració.
D’altra banda, la secretària de Mesures Penals, Elena Pérez, ha assegurat que el 3 de novembre no hi va haver un “motí” a la presó de Ponent, sinó una “plantada”, que ella ha considerat “no violenta” i dissolta de forma “voluntària” per la feina dels funcionaris. En aquest sentit, ha respost a JxCat, PP i Vox, arran d’una queixa del sindicat CSIF, que la Conselleria va considerar desproporcionat ordenar mesures d’aïllament pels promotors de l’incident, com sí que havia acordat la junta de tractament del propi centre.
