L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, aquest any celebra trenta anys. Durant aquest temps s’ha dedicat a la recuperació, restitució i difusió de l’etnografia. El director de l’Ecomuseu, Jordi Abella, explica que des de l’inici l’objectiu va ser “crear una infraestructura patrimonial i cultural molt vinculada al territori” i fer “accions de conservació, gestió, dinamització del territori i dels seus recursos patrimonials, siguin materials o immaterials”. Abella diu que l’objectiu era ensenyar i obrir al públic alguns espais i ara, amb això ja consolidat, el que fan és crear productes.
Per celebrar aquests trenta anys ahir es va celebrar la jornada ‘Els ecomuseus, els museus locals etnològics en clau de futur’.
Abella fa repàs d’aquests trenta anys amb i recorda que el país ha viscut crisis econòmiques, processos polítics complexos, una pandèmia i altres canvis convulsos que han afectat directament l’Ecomuseu. Totes aquestes situacions han obligat a reinventar i buscar noves estratègies de gestió i crear nous models d’acció, ha dit el director de l’Ecomuseu.
L’Ecomuseu és membre de la Xarxa de Museus i equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. Jordi Abella explica que formar part de xarxes sòlides en el territori, ha de servir per reivindicar també que “el Pirineu necessita equipaments dignes, estables, i que funcionin durant tot l’any” i ajudin a dinamitzar el territori. Els primers equipaments que van incorporar a l’Ecomuseu per ensenyar-los i fer-los visitables van ser la Serradora d’Alós i el conjunt monumental de Son com a radials. Posteriorment, van començar a gestionar el monestir de Sant Pere del Burgal, Sant Pere de Sorpe o Santa Maria d’Àneu. Més endavant van incorporar experiències com visites guiades a una formatgeria o fer de pastor.