Tres estudis liderats pel Servei de Cardiologia, de l’Hospital del Mar, amb la col·laboració de l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital de Sant Pau, ha demostrat que fer servir l’ecografia pulmonar en pacients que ingressen a l’hospital per un infart de miocardi, millora la capacitat per establir el pronòstic d’aquests pacients. En concret, introduir aquesta eina millorava la capacitat de predir complicacions a curt i mitjà termini en un de cada tres casos. Els estudis s’han publicat a les revistes Heart, Journal of the American Heart Association i European Heart Journal: Acute Cardiovascular Care, i formen part de la tesi doctoral de l’autor principal, el Dr. José Carreras-Mora, metge adjunt del Servei de Cardiologia de l’Hospital del Mar.
El 85% dels pacients que ingressen als hospitals per un infart de miocardi ho fan estables i sense patir insuficiència cardíaca. I, fins ara, no s’havia validat cap eina, més enllà d’una escala basada en l’exploració física, que permetés avaluar el seu risc de complicacions. Els tres estudis liderats per l’Hospital del Mar posen en valor el paper de l’ecografia pulmonar, que permet detectar la congestió pulmonar, és a dir, la presència d’aigua als pulmons, d’una forma molt precoç, per millorar l’avaluació del seu estat i el seu pronòstic. “La majoria d’aquests pacients encara no han desenvolupat insuficiència cardíaca, però estan en risc de fer-ho. Aquesta tècnica, com que és molt sensible, permet predir els pacients que estan en alt risc de presentar insuficiència i altres complicacions com arrítmies, fibril·lació auricular o fins i tot la mort”, assegura el Dr. Carreras-Mora.
Una tècnica senzilla
Els estudis han avaluat dades de 373 pacients amb infart de miocardi. Han demostrat que aquells que ingressen estables i sense insuficiència cardíaca, però amb signes de congestió a la ecografia pulmonar, tenen sis vegades més complicacions durant l’ingrés i 5,4 vegades més risc al cap de trenta dies. En general, “desenvolupen més insuficiència cardíaca durant l’ingrés, moren més en aquest període i al cap de trenta dies i reingressen més, tant per insuficiència cardíaca com per un nou infart trenta dies després”, apunta l’autor principal dels treballs.
A la vegada, es va crear una nova escala, la Killip pLUS, que combina les capacitats de l’exploració física i de l’ecografia pulmonar, i es va poder comprovar que era superior a l’hora de predir complicacions com la mortalitat durant l’ingrés i complicacions un any després de patir l’infart respecte a l’escala utilitzada habitualment en aquests pacients, la escala Killip.
Aquests resultats influeixen en el seguiment als pacients ingressats per infart de miocardi. La utilització de l’ecografia pulmonar pot ajudar a determinar quins necessiten un seguiment més estret a curt i mitjà termini i, a la vegada, quins poden rebre una alta precoç, ja que el 99% dels que ingressaven estables i que presentaven una ecografia pulmonar normal no presentaven complicacions un mes després.
A més, un altre dels avantatges d’aquesta tècnica és que és senzilla de fer servir. No es necessiten equips complexos, fa anys que s’utilitza en el diagnòstic de la insuficiència cardíaca i l’aprenentatge dels seus detalls és relativament curt.
