Estic enganxat a la sèrie documental Los archivos secretos del NO-DO que es pot veure a la plataforma RTVE play. El NO-DO era el noticiari cinematogràfic franquista que totes les sales de cine estaven obligades a projectar abans de la pel·lícula programada. El NO-DO va funcionar des del 1943 fins al 1981. Els primers anys tenia molta importància perquè no hi havia la televisió i el NO-DO era l’única manera de veure imatges vives de l’actualitat, per exemple de futbol. Tanmateix, el seu tuf propagandista del règim el va desprestigiar. La gent anava al cine més tard de l’hora anunciada de la sessió per estalviar-se el NO-DO. Els mateixos responsables del noticiari devien veure en alguna ocasió que feien el ridícul i van evitar la difusió d’algunes imatges. Més de 6.000 pel·lícules que no van arribar a projectar-se estan guardades a la Filmoteca Española. És amb aquest material que, sota la direcció d’Eulàlia Gómez Durán, s’ha realitzat la sèrie Los archivos secretos del NO-DO. Una de les directrius de la propaganda franquista era aparentar una imatge divertida d’Espanya, on la gent s’ho passava de conya. Però tampoc calia excedir-se. Potser per això els censors de la dictadura van vetar un reportatge sobre un concurs de ferrar ous on participaven famosos com l’actor Fernando Rey. També es va impedir la distribució d’una exhibició acrobàtica amb Vespes. Els equilibristes eren presoners de la Model de Barcelona i la pista de l’espectacle, el pati del penal on el franquisme en va fer de les seves. Tampoc va mostrar el NO-DO la imatge de Franco amb una tonyina acabada de pescar que li passava dos pams. Els va fer vergonya.
Sessió: No iniciada
