L’aurora boreal, un fenomen que s’acostuma a divisar als pols de la terra, es va poder veure ahir des d’Àger, al Parc Astronòmic del Montsec. És un fet excepcional ja que no és habitual que es pugui divisar des d’aquestes latituds.
Salvador Ribas, director del Parc, va explicar que en aquestes moments estem entrant en el punt de màxima activitat solar. Això passa cada onze anys, quan el sol té més taques i flamarades. “Si alguna és molt forta pot produir una tempesta solar a la terra”, diu Ribas. Aquest fenomen fa que les partícules arribin al camp magnètic de la terra de forma tant intensa que provoca aurores polars a latituds molt baixes, com la nostra, on no és gens habitual veure-les. Ribas explica que el dia 8 de maig va passar això i ja apuntava a què hi hauria risc de tempesta solar, de manera que ahir l’aurora boreal es podia veure a les zones fosques (en definitiva, a tot arreu on fos de nit) més avall de la meitat de la terra i no als pols on li és propi. Segons va explicar Salvador Ribas a aquest diari, l’aurora boreal es veia ahir “com a mínim fins a València” sense descartar que es pogués veure inclús a més indrets. “Segurament a tot Europa”, va dir Ribas.
Vídeo Xavier Molí (PAM)
L’aurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn des de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la terra. A les latituds de l’hemisferi nord se la coneix com a aurora boreal, un nom que li va donar Galileo Galilei, en referència a la deesa romana de l’alba (Aurora) i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment les aurores polars es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l’hemisferi sud es coneix com a aurora austral.
Es dona la circumstància que al Pirineu català es veuen de tant en tant amb el màxim solar cada 11 anys. “Aquesta és sonada perquè es veu a tot Europa”, afegeix Ribas que diu que també pot afectar les comunicacions mundials.
