L’Aran s’ha convertit en la zona de la demarcació de Lleida on més allaus es registren cada temporada hivernal. Així ho va manifestar la cap de la Unitat de Predicció d’Allaus i Nivologia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Glòria Martí. De fet, va recordar que “cada any moren en el Pirineu català una o dues persones en quedar atrapades”. És per aquesta raó que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha engegat ja les actuacions per tal d’informar de la situació de la neu i el perill d’allaus a la població que viu o practica activitats a les zones de muntanya. Així, l’ICGC ja ha començat a emetre els butlletins de perill d’allaus (BPA) de dilluns a dissabte i les notes nivològiques per informar de l’estabilitat i la distribució del mantell nival al Pirineu de Catalunya, ja que s’enregistren entre 250 i 300 allaus.
En aquest sentit, Catalunya està dividida en set sectors (Aran Franja Nord de la Pallaressa, Ribagorçana-Vall Fosca, Pallaresa, Perafita-Puigpedrós, Vessant Nord Cadí-Moixeró, Prepirineu i Ter-Freser) i en els citats butlletins, emesos usualment fins al mes de maig, s’indica quin és el nivell de risc d’allaus que hi ha en cadascun d’ells (feble, moderat, marcat, fort o molt fort). A més, dins d’aquests, l’usuari troba amb icones i amb text explicatiu el grau de perill, el problema principal per allaus, les orientacions i les cotes més perilloses, així com la mida de les allaus previstes. “S’ha de tenir en compte que una bona planificació comença a casa, raó per la qual s’ha de consultar aquest butlletí, la meteorologia i, a més, conèixer el terreny. En definitiva, s’ha d’estar ben informat i format, tant per fer una activitat de manera segura com per saber utilitzar el material de seguretat que s’ha de portar sempre”, va indicar Martí. Per completar el BPA, l’ICGC du a terme el Servei d’informació de gruix de neu i valoració climàtica diària, l’InfoGruixNEU, per a un total de vuit punts del Pirineu situats per sobre dels 2.000 metres.
Així mateix, cal esmentar que Catalunya té 1.300 metres quadrats de terreny allavós i que per temporada es registren entre 250 i 300, segons la Base de Dades d’Allaus de Catalunya. “S’ha de tenir present que hi ha 18.000 zones amb perills d’allaus per tot el Pirineu, el que representa un 25% de la superfície total, encara que s’ha de dir també que cada any és molt diferent”, va dir Martí. Alhora, també va esmentar que les situacions d’allaus estan formades per cinc problemes típics per allaus més una situació favorable pel que fa a l’estabilitat del mantell nival, sent aquests la neu recent, la neu ventada, capes febles persistents, neu humida i lliscament basal, sent la situació favorable aquella en la qual tot i haver-hi un mantell nival aquest es presenta molt estable de forma generalitzada, “no obstant, el perill nul no existeix i es pot presentar aïlladament un perill mínim residual en aquesta situació”, va afegir.
A més, l’ICGC elabora diversos productes i col·labora en diferents protocols de seguretat relacionats amb les allaus, atès que és l’organisme encarregat del sistema de predicció i vigilància d’aquestes a Catalunya. Així, s’encarrega de vigilar els set dies de la setmana les 24 hores durant la temporada hivernal per donar compliment al pla Allaucat, informa de la possibilitat de fusió de la neu dins del pla Inuncat i informa dels gruixos de neu a través del servei InfoGruixNeu en el marc del pla Neucat, tots de Protecció Civil. “Sempre estem vigilant”, va argumentar. Inclús, va recordar que hi ha situacions en què es provoquen allau per tal de garantir la seguretat en determinats espais.
També realitza les prediccions locals per a quatre estacions d’esquí gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) (Vallter, Vall de Núria, la Molina i Espot), de la mateixa manera que una altra empresa ho va a la Vall de Boí i també es controla la Vall d’Aran per protegir la Bonaigua. “Les dues darreres temporades han estat tranquil·les, però sempre hi ha risc i, per això, si cal es provoquen per tal que no hi hagi acumulacions o sanejar la zona”, va exposar la cap de la Unitat de Predicció d’Allaus i Nivologia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Per aquesta raó, des de l’ICGC es donen deu recomanacions claus per tal de minimitzar el perill: preparar la sortida; portar i saber fer servir adequadament el DVA (Detector de Víctimes d’Allaus), pala i sonda; utilitzar material segur; traçar sempre pel lloc més segur; no exposar mai a tot el grup al mateix temps; tenir present sempre les conseqüències; reavaluar constantment les decisions; mantenir una bona comunicació dins del grup; formar-se i informar-se, i ser conservador.
