Que Espanya és una potència exportadora és una afirmació sustentada en dades i històries d’èxit empresarial; l’acord entre la UE i Mercosur aportarà a aquest sector polièdric i complex oportunitats i alguna amenaça que ja han avançat els pagesos en les seves protestes.
A més, l’alimentació espanyola exhibirà en aquest context les seves fortaleses i també les debilitats amb què s’afronta aquest pacte. Més de 270 milions de consumidors esperen els aliments europeus i espanyols, amb alts estàndards de qualitat i que provenen d’un sector acostumat a fer front a turbulències externes.
Ara com ara, mentre el camp rebutja el pacte, en termes generals, la indústria veu oportunitats i el Govern ho aplaudeix, per marcar regles en un context de total incertesa.
Entre els punts febles del mercat comunitari agroalimentari respecte al del Mercosur, destaquen els costos més baixos que suporten els productors sud-americans, ja que estan sotmesos a menors requisits i estàndards de producció que a la UE.
Això fa que els productors europeus parteixin d’una posició més feble de cara al consumidor, en haver de posar al mercat aliments més cars que els provinents de l’Uruguai, el Paraguai, l’Argentina i el Brasil, sotmesos a aquests costos i regulació més baixos a l’hora de produir.
Per això una de les peticions fonamentals que han reclamat reiteradament des del camp europeu sigui la imposició de clàusules mirall per produir en les mateixes condicions.
AMENACES
D’aquesta debilitat en deriva una de les principals amenaces, com és la pressió sobre els preus interns dels aliments. Si als lineals dels supermercats comunitaris hi ha una oferta més gran de productes que arriben des del Mercosur a preus més competitius, el més normal és que arrosseguin a la baixa els aliments produïts i venuts a la UE.
Els agricultors comunitaris patirien així un efecte “sandvitx” en quedar al mig, pressionats per una banda per elevats costos de producció i de l’altra amb una competència que els fa haver de vendre a preus baixos en origen, de manera que això suposa d’amenaça per a la rendibilitat.
Aquesta amenaça podria, en part, veure’s salvada si la UE habilita mecanismes de compensació econòmica per als productors comunitaris, però l’entorn actual és poc favorable davant de la previsió de reducció de fons per a la Política Agrícola Comuna. Un cop més, aplicar unes clàusules mirall efectives seria la solució, segons han fet veure des del sector primari.
Tot i això, hi ha hagut avenços a nivell comunitari les últimes setmanes, amb l’aprovació de clàusules de salvaguarda per intentar minimitzar l’impacte d’aquestes amenaces i debilitats.
FORTALESES
Per jugar aquest partit, l’agroalimentació espanyola compta amb la fortalesa de ser una potència exportadora; és concretament el quart emissor d’aliments de la UE i el setè del món.
A nivell mundial i davant les turbulències desfermades per la guerra aranzelària, el sector està immers en l’expansió cap a nous mercats i el Mercosur suposa un nínxol important. Es tracta d’un sector resilient i divers que els darrers anys ha seguit amb xifres a l’alça, malgrat les tensions internacionals.
OPORTUNITATS
D’acord amb les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la oportunitat principal d’aquest acord és senzilla: facilitar l’accés a un mercat de 270 milions de consumidors en un context actual de molta incertesa.
Per sectors concrets, l’oli d’oliva anirà perdent el seu aranzel de manera progressiva en 15 anys, una realitat particularment interessant per al Brasil, on actualment es concentren el 98% de les exportacions a aquest bloc.
En el cas del vi, que té aranzels de fins al 35%, els aranzels s’eliminaran en 8 anys i els escumosos es liberalitzen des de l’entrada en vigor del pacte; a més, les begudes espirituoses quedaran exemptes d’aranzels en 4 anys.
El Ministeri també ha destacat que els països del Mercosur eliminaran els aranzels a la carn de porc i productes carnis produïts a la UE en un període entre 8 i 15 anys.
