Els diferents campus de la Universitat de Lleida ahir van convergir en aparença; passadissos buits, aparcament a la primera on normalment cal donar voltes per trobar-ne, cartells reivindicatius omplint les portes, pintades a les façanes i aules en què el docent gairebé era l’únic present. Tot aquest conjunt de factors es van donar ahir en conseqüència de la vaga general la qual va alterar el ritme i l’ordre normal de les facultats, però va donar com a resultat una situació paradoxal en la qual la jornada de vaga va traslladar bona part de l’alumnat universitari de les aules a les biblioteques, les quals estaven plenes a vessar.
La convocatòria de la jornada de vaga i els motius vertebradors eren clars; la reducció dels preus de l’habitatge i l’increment dels salaris respecte a la pujada general dels preus, tot plegat, temàtiques que, tot i que pot ser que als usuaris universitaris no els incideixi de forma directa actualment, tenen molt a veure amb la reivindicació per al futur que cadascun decideixi escollir.
Des dels centres les línies d’actuació van ser suspendre tota mena d’activitat avaluativa i l’assistència obligatòria quedava cancel·lada, però, tot i això, els estudiants de la Universitat de Lleida, a l’hora de decidir si acollir-se a la vaga o no, es van trobar amb una situació que van descriure la majoria com “difícil”. Part de l’alumnat de les facultats, es troba actualment en període d’exàmens o amb proves avaluatives pendents per als pròxims dies, la qual cosa va suposar que, tot i que presentessin la voluntat d’exercir el seu dret, haguessin d’estudiar.
CIÈNCIES DE LA SALUT
La temporada d’exàmens explica en certa manera la distribució anecdòtica de l’alumnat d’ahir als diversos equipaments de les facultats. En aquest sentit, l’administradora del Campus de Ciències de la Salut, Mercè Sanz, va dir que “tot el personal que ha volgut treballar ho ha fet amb normalitat, i tampoc hem tingut cap mena d’aldarulls” tot i que les sessions de classe magistral es van dur a terme al 50% i amb “molta falta d’alumnes”. Quant a la incapacitat dels estudiants per poder adherir-se a la vaga a causa de la temporada d’exàmens, l’administradora va declarar que “a l’alumne que força a estudiar el darrer dia el pot influir, però si es porta al dia el temari, no”.
Pel que fa als estudiants de Ciències de la Salut, bona part van coincidir en el fet que la jornada de vaga per a ells no era possible tot i que els motius pels quals se celebrava eren “legítims perquè el sentiment de la situació que vivim és molt frustrant”, va dir Diego Antón, estudiant de Medicina de la UdL que va passar el matí a la biblioteca.
ETSEA
Al campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA), la imatge durant el matí va ser molt similar a la de Ciències de la Salut. A fora, places d’aparcament a primera línia lliures, bancs buits en els quals de costum costa asseure’s, cartells donant suport a la vaga i estudiants fent un descans per menjar alguna cosa abans de tornar a entrar a la biblioteca per estudiar. Joan Vilella, estudiant de la UdL va correspondre els estudiants de medicina tot dient que “si no tingués exàmens hi participaria, perquè considero que són problemàtiques que ens travessen a tots i cadascun de nosaltres avui dia”.
Entre les poques veus que hi havia al campus, Míriam Martínez, que és tècnica de laboratori va explicar que ella havia deixat de banda la vaga però no les reivindicacions de la convocatòria. “Jo estic aquí perquè no venir a treballar em suposa que em restin un dia de salari, i avui dia és insostenible”, va dir Martínez donant a conèixer la seva situació personal, però alhora obrint un nou debat; s’ha arribat a un punt en el qual la ciutadania no es pot permetre ni fer vaga? Martínez a aquesta pregunta va respondre, “exactament”. Una clara i contundent paraula que de segur va interpel·lar els pensaments de molts treballadors del país ahir.
RECTORAT
A l’edifici del Rectorat, imponent a primera vista, des de l’avinguda de Balmes l’únic que es veia era la porta principal tancada i una pancarta que cridava la ciutadania a organitzar-se per la vaga, a l’interior, que s’hi podia accedir per la part del darrere, estudiants de la universitat es van concentrar a la biblioteca per estudiar i continuar amb les seves tasques i projectes “ineludibles”.
L’ambient al rectorat era diferent, les parets estaven plenes de cartells, els ascensors que donen accés a les plantes superiors també i el sentiment d’impotència fomentat per la situació que es viu actualment al país era, pels estudiants que hi havia, més gran. Jordi Queralt, estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisual estava al claustre de la facultat fent feina “perquè la vaga és un dia i demà tothom continuarà treballant”, però va voler reivindicar que “la vaga no és qüestió d’ideologies polítiques, és un moviment que defensa drets per a tots els ciutadans. No s’hauria de polititzar”, va dir.
CAPPONT
El recorregut pels campus va acabar al que se situa a Cappont, en el qual la imatge va ser encara més sorprenent. Els edificis buits, l’espai central desèrtic i les cadires de la cafeteria arrepenjades a les taules sense esperar a ningú que s’hi assegués.
Quant a les dades recopilades per la UdL (fins a les 15.30 hores d’ahir), l’entitat va donar a conèixer que van fer vaga un 1% del professorat i un 4% del personal tècnic de gestió i serveis. En relació amb l’alumnat, no es coneixen percentatges d’adhesió a la vaga tot i que “no ha estat un dia normal”, van dir des de la universitat.
