Plovia en moltes parts però a les vuit del vespre de diumenge passat res feia presagiar que s’atansava una de les setmanes més complicades que ha viscut aquest país. Un accident a les vies d’alta velocitat a Andalusia, a la província de Córdoba, trencava la tranquil·litat d’un cap de setmana que havia passat sense pena ni glòria i que obria la caixa de trons (ferroviàriament parlant) per quedar oberta encara molts dies després.
Per causes que s’investiguen, però que ja apunten que podria ser per incidència a la via, un tren Iryo d’alta velocitat que viatjava cap a Madrid va descarrilar. Al fer-ho, els tres vagons del comboi amb prop de 317 passatgers que anava de Màlaga a Madrid van envair la via la contrària, per on circulava un tren Alvia amb prop de 200 viatgers que anava de Madrid a Huelva. Tots dos van xocar i l’Alvia va descarrilar. Dos vagons van caure per un terraplè de quatre metres i aviat es va començar a parlar de víctimes. Era el primer accident que es produïa a la xarxa d’alta velocitat de l’Estat, que fins llavors s’havia considerat modèlica. La catàstrofe recordava a la tragèdia d’Angrois, quan la vigília de Sant Jaume de l’any 2013 va descarrilar un tren Alvia en una corba i va provocar 81 morts i més d’un centenar de ferits. A l’accident d’Adamuz hi han mort finalment 43 persones, segons els comptes que s’han fet públics fins ara. Les històries que s’expliquen d’aquell moment són dignes d’una pel·lícula de terror. De nit, a les fosques, amb mòbils sonant mentre ningú els agafava. L’escenari era dantesc i les conseqüències de tot plegat, també. A part de les vides segades i dels ferits, l’accident ha posat sobre la taula la seguretat de la xarxa viària. D’entrada es va anunciar ja la reducció a 160 quilòmetres hora en diversos trams del trajecte entre Saragossa i Madrid (més o menys a l’alçada de Calatayud) i durant aquesta setmana també s’ha revisat algun altre tram. De fet, les demores que es van produir divendres a l’alta velocitat les va atribuir Renfe a les “limitacions temporals” de velocitat que s’havien implementat.
L’ACCIDENT DE RODALIES A SANT SADURNÍ
Quan encara era viva la tragèdia d’Adamuz, i també de nit, va arribar una altra notícia preocupant. Un tren de Rodalies havia xocat contra una roca entre Sant Sadurní d’Anoia i Gelida. Les primeres informacions parlaven d’una vintena de ferits però ben aviat es va saber que hi havia un mort. Era un estudiant en pràctiques de maquinista que viatjava a la cabina. Segons es va saber divendres, el conductor del tren només va tenir cinc segons per frenar. I encara no païda una tragèdia se’n va produir una altra. Passava en una xarxa, la de Rodalies, que en els darrers mesos i els darrers anys ha acumulat queixes i incidències. La desinversió històrica que ha patit Rodalies es fa patent amb retards continuats, cancel·lacions de serveis i altres incidències que apareixen dia sí i altre també als mitjans. Caldrà veure si l’empresa mixta per gestionar el servei creat entre la Generalitat i Renfe, que tindrà la majoria, tindrà algun impacte en la millora de tot plegat. Però això és un futurible. El cas és que després de l’accident els maquinistes van alertar del perill que hi havia a la xarxa i el Govern va anunciar que dimecres no hi hauria servei de Rodalies. Altre cop el caos es va apoderar de les àrees on aquests trens donen el seu servei. També a Lleida. Tot i que en aquest cas de Rodalies n’hi ha poques. Tot just les de la línia de Manresa, amb el tram Cervera-Lleida com a buc insígnia, i les dues que discorren per les Borges Blanques cap a Tarragona per arribar després a Barcelona. Tothom que havia d’agafar el tren per anar al metge, treballar o estudiar, es va veure perjudicat, ja fos de l’àrea metropolitana o de Lleida, Tàrrega, Cervera o les Borges. I tothom es va haver de buscar la vida amb el bus o el vehicle privat com a alternativa en cas que la tinguessin al seu abast.
JORNADA LABORAL
En paral·lel es va obrir un altre debat. Mentre el Govern recomanava a les empreses que qui pogués optés pel teletreball i que qui no hagués pogut arribar a la feina no tindria cap problema des de la patronal es defensa el contrari. Es diu que aquest dia s’ha de recuperar per les vacances o quan sigui. Qui té raó? Segurament aquesta discrepància obrirà altres litigis però el cas és que hi ha hagut massa arbitrarietat en tot plegat. Dimecres el Govern va anunciar que dijous hi hauria Rodalies. Però no hi van ser. Només sis dels 140 maquinistes d’aquest servei es van presentar a la feina. El Govern ha obert un expedient a Renfe per saber el per què però el principal sindicat de maquinistes, Semaf, ja ha convocat una vaga pel febrer que pot revertir en una altra jornada de caos. Al·leguen que el servei no era segur dijous i per això fins que es va fer una comprovació línia per línia amb un maquinista i personal d’Adif i Renfe no es va reprendre la circulació. Això va passar divendres però com va titular ahir aquest diari la recuperació de la normalitat era certa a mig gas. Hi va haver molts retards, també algunes cancel·lacions i l’alta velocitat també va viure demores importants. Per si fos poc, dimecres a la nit també es va anunciar que es tallava part de l’autopista AP-7, una de les artèries principals del país, perquè un mur n’amenaçava la seguretat. I això és el primer. És evident. Però tot plegat és una peça més d’un engranatge que ha convertit aquesta setmana que s’acaba en una “Setmana Tràgica”. Almenys pel que fa als trens i la mobilitat i a les vides de molta gent.
